L'origen del món

El meu carrer, la Rambla, té molts plàtans en filera. Pel meu gust, massa, o massa junts els uns amb els altres. Potser fruit de la monotonia, el de davant de casa un dia va fer un badall. L'espasme negre, profund i inacabable se li va manifestar a la part baixa del tronc. Hi vaig veure el badall fins que de més gran, amb major vernís intel·lectual, em va semblar un udol perquè era molt semblant a El crit ovalat i ondulat d'Edward Munch. Sigui com sigui, el plàtan feia manifestació d'incomoditat i protesta. També s'ha de dir que alguns transeünts han confós el forat amb una paperera i que per Sant Joan uns altres l'han utilitzat de caixa de ressonància dels petards, però a aquests iconoclastes sense sentit poètic els deixarem de banda i no en farem cas. Nosaltres ens quedem amb el badall i amb el crit.

Fins que fa uns mesos, vaig baixar al carrer i vaig veure que algú havia pintat a la part superior de l'orifici, amb el sistema de trepa, una llegenda que deia: “L'origine du monde.” Perquè no hi hagués dubte que es referia al quadre eròtic de Gustave Coubert que es pot veure a l'Orsay de París, l'autor de la inscripció havia afegit amb caràcters més petits el nom de l'artista precedit d'una “à”, “à G. Coubert”, que indicava una dedicatòria. Tot en francès. Un badall? Un crit? La meva ingenuïtat i el meu pudor mental sempre queden en evidència: era un pubis, situat en el lloc on aquesta part de l'organisme femení es localitza. Els crits i els badalls es fan més amunt.

Per saber-ne l'autor vaig fer interrogacions entre els sospitosos de la ciutat: els practicants de l'art conceptual i sorprenent. No solament no me'n van saber donar raó sinó que com que no tenien notícies de l'“acció” van fer expedicions per veure-la. La van admirar, la van retratar, la van posar en l'altar de les seves preferències i em van dir que si un dia en feia un article el publicarien en una plaquette al costat de la imatge del trau amb nova intenció que ara amenitza els caminants de la Rambla. Vaig dir als conceptuals que m'ho rumiaria.

El misteri persisteix i augmenta. Les lletres són periòdicament repintades sobre l'escorça amb tota cura. Per qui? Com que el manteniment es fa de nit, em diuen que vigili i controli. Sí, home. Cada nit. És millor deixar-ho en suspens, com una fantasia onírica o com la representació del gran badall i el gran crit del món.