Victòria també pel president
Als catalans ens costa massa reconèixer els nostres polítics quan se la juguen
L'èxit del 9-N és el resultat d'un cúmul de factors i faríem un mal favor a la veritat si ho reduíssim tot a una sola raó. La gran mobilització de la societat civil, la insistència persecutòria del govern espanyol i els seus braços mediàtics i jurídics, l'atracció per la desobediència polític, els quaranta mil voluntaris… tots aquests factors són imprescindibles per entendre l'èxit de la consulta de diumenge. Però cal reconèixer que hi ha algú que s'hi ha jugat el seu futur polític i el coll: el president Mas.
Cal situar-nos a mitjan octubre per recordar que Mas va emprendre la iniciativa del procés participatiu com a substitut d'una consulta que tenia els dies comptats i que tan sols portava a un gran fangar judicial. Va quedar pràcticament sol davant l'Estat i les seves amenaces. La CUP va ser l'única formació que va acceptar el nou camí, no sense abans criticar govern i partits d'actuar amb interessos particulars. En aquell moment, Mas se la va jugar. Si l'invent era un fracàs, Mas tenia els dies comptats tenint en compte les enquestes i la pèrdua del suport parlamentari d'ERC, precisament per haver fet el nou 9-N.
Tinc la impressió que, als catalans, ens costa massa reconèixer els nostres polítics quan se la juguen. En un moment com l'actual –quan critiquem els polítics que no assumeixen riscos– cal recordar qui se la va jugar per fer possible la jornada de votació d'ahir, que va ser un èxit rotund. Després d'haver vist tants exemples de desconfiança i de rumors malintencionats, ara és moment de fer justícia i dir: gràcies, president!