Alerta d'epidèmia de mala salut física i mental per la crisi

Càritas reforça
les eines d'atenció psicològica per als seus usuaris

Mal d'esquena crònic, migranya, depressió i ansietat formen part del dia a dia de la majoria d'adults atesos per Càritas Diocesana de Barcelona. Si aquests adults tenen fills, són menors que tenen otitis de repetició, no poden esmorzar cada matí, tenen problemes de conducta, conflictes amb els companys de l'escola i presenten hiperactivitat i altres símptomes emocionals. “La crisi du a les famílies una epidèmia de mala salut física i mental”, va resumir ahir la cap d'Acció Social de Càritas, Carme Trilla, en la presentació del balanç del 2013 i de l'informe Llar, habitatge i salut. Acció i prevenció residencial.

De fet, ja fa temps que els professionals de l'entitat avisen de com es deteriora la salut, tant física com mental, de les persones que han de demanar ajuda per subsistir. Això ara aquest informe ho constata amb dades. Llar, habitatge i salut. Acció i prevenció residencial ha enquestat 175 famílies ateses pels equips d'atenció directa de Càritas i 145 que han acudit al Servei de Mediació en Habitatge (SMH) perquè no poden continuar pagant el lloguer o la hipoteca. La informació es compara amb l'estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i es fa evident que la pobresa i l'exclusió fan emmalaltir: el 80% de dones ateses per Càritas tenen mal d'esquena crònic i el 60% migranya, mentre que en el total de dones de la ciutat el percentatge de mal d'esquena és del 19% i el de migranya no arriba al 9%.

Pel que fa a salut mental, el 70% de persones que passen per Càritas presenten mala salut mental, mentre que en la població total no arriben al 18%. La informació s'extreu de preguntes directes als usuaris i també se'ls pregunta pels fills. Un de cada cinc nens de famílies vulnerables ha tingut otitis de repetició durant l'últim any, mentre que en la població infantil barcelonina es dóna en un de cada 40 infants. En el cas de salut mental, la meitat de nens i el 40% de nenes atesos per Càritas tenen problemes psíquics i de conducta, un percentatge que no supera el 5% en el conjunt dels menors de Barcelona.

Aquesta esgarrifosa foto fixa va fer que ahir Trilla digués que “la sortida de la crisi no ha de ser només econòmica, sinó que calen uns serveis públics adreçats a les necessitats de les persones perquè la societat se'n surti”. I ho va detallar: cal un pacte per a l'ocupació i perquè les famílies tinguin ingressos per poder viure; calen mecanismes per garantir el dret a un habitatge digne –“no n'hi ha prou subministrant un pis, el govern ha d'evitar que la gent perdi el seu”, va indicar la cap d'Acció Social de l'entitat–, i també s'han de reforçar les eines de suport mèdic i psicològic a les famílies víctimes de la crisi.

Càritas va dirigir totes aquestes peticions a les administracions responsables i, pel que fa al seu paper, el director, Jordi Roglà, va anunciar que l'entitat reforçarà els seus recursos d'atenció psicològica als usuaris.

“La fractura social no deixa d'augmentar, la pobresa es fa crònica i la salut física i psíquica de les persones vulnerables es deteriora”, va concloure Roglà, que es va lamentar que ni tan sols en temps de bonança es va saber reduir la pobresa estructural. Ara, vist el panorama, va insistir en la necessitat que les forces polítiques, socials i econòmiques arribin a un pacte contra l'atur. “No ens en sortirem si la gent no pot recuperar les habilitats laborals i tornar a treballar”, va advertir.

Interpel·lat sobre algunes premonicions que ja parlen de sortida de la crisi, el director de Càritas va recordar que ja fa temps que alguns economistes i polítics van parlar d'uns brots verds, que l'entitat social encara no ha vist. “Ara la pobresa no s'estén tant –va admetre–, però sí que es continua fent crònica i costa més sortir-ne.” Com ja ha fet altres vegades, es va mostrar preocupat per les seqüeles de la crisi. Preocupat, per exemple, per les persones de 50 anys que han perdut la feina i difícilment podran tornar-ne a trobar, per l'increment de la pobresa estructural a mitjà termini i per la ruptura de les unitats familiars.

Càritas Diocesana de Barcelona haurà atès aquest any 64.000 persones, mentre que el 2010 en va atendre 56.789. El 44% viuen de lloguer, el 21% en habitacions rellogades i el 7% han estat acollides gratuïtament per familiars o amics. Pel que fa a ajuts, l'entitat de l'Església fa un esforç per garantir l'habitatge. Amb un pressupost de 5,3 milions en ajudes, dos milions han estat per pagar lloguers, aigua, llum o gas.