La nit de Nadal, una tradició comuna
Els catalans donen més importància a l'àpat de Nadal i els espanyols, al sopar
La missa del Gall és una de les tradicions més importants del catolicisme
S'anava a rebre els Reis amb torxes i fanalets
La cultura agrària, moltarrelada a casa nostra, ha mantingut la tradició del tió i de fer-lo cagar
Des del dia de Santa Llúcia fins al dia de Reis gairebé no hi ha diferència en la celebració de les tradicions nadalenques a tot el món mediterrani catòlic. Catalans i espanyols celebren, doncs, tant la nit de Nadal com el dia de Nadal. La principal diferència rau en el menjar: pels catalans és més important l'àpat de Nadal i pels espanyols, el de la nit de Nadal, la nochebuena. A tots els pobles mediterranis catòlics és tradició que la nit de Nadal es vagi a la missa del Gall. En sortir, els catalans fem el ressopó i caguem el tió, que no és altra cosa que el primer tronc que es llançava a la xemeneia en tornar a casa després de la missa. També es fa cagar el tió en altres territoris, a Aragó, per exemple, on l'anomenen “la tronca”. A Catalunya, el tió, que s'ha conservat quasi com una tradició màgica i al qual fem cagar regals, es conserva gràcies al fet que tenim la cultura agrària, de pagès, molt arrelada, explica l'historiador de cultura popular Bienve Moya. El fet que nosaltres, després de la missa del Gall, fem un simple ressopó i no un gran àpat, com els castellans, és perquè així hi ha hagut més temps per fer el tió. Els espanyols, per contra, donen més importància al sopar del dia 24 a la nit, que és quan s'acostumen a reunir les famílies àmplies, i es canta i es balla en una celebració més festiva. Una altra tradició que compartim catalans i espanyols és la dels Reis, tot i que antigament no es feien les cavalcades. “Els Reis no poden arribar... això que arriben els Reis és un invent modern per poder fer una cavalcada, una cosa més espectacular. Originàriament, els infants sortien amb torxes i fanalets a rebre els Reis... anaven pel carrer la nit del 5 de gener, feien uns tombs i se'n tornaven a casa, a dormir aviat. Això que els Reis arribin és una irracionalitat afegida en ple segle XX, a partir dels anys 50 o 60 ”, explica Bienve Moya. Les cavalcades van començar a ser espectaculars en el moment que els ajuntaments van implicar-se en la celebració. El que sí que és català és la celebració del drama de Nadal o Pastorets, del segle XIX, que més endavant va derivar en els pessebres vivents.
