Terrassa, primera ciutat a multar bancs amb pisos buits
L'alcalde signarà demà les tres primeres multes, de 5.000 euros
Aplica la llei del dret a l'habitatge, que penalitza les entitats que es neguen a posar al mercat apartaments desocupats durant més de dos anys
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart (PSC), signarà demà, últim dia de l'any, les tres primeres multes, de 5.000 euros, contra entitats bancàries que tenen pisos buits a la ciutat. D'aquesta manera, es converteix en la primera ciutat catalana que, després d'haver negociat amb les entitats financeres la cessió dels habitatges que tenen buits per destinar-los a lloguer social, decideix donar aquesta fase per superada i aplica directament la llei del dret a l'habitatge, que permet sancionar els propietaris que mantinguin més de dos anys el seu habitatge desocupat. Santa Coloma de Gramenet també ha amenaçat d'aplicar aquesta mesura, que, de fet, a Terrassa va ser proposada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ara fa dos anys, però l'Ajuntament la va descartar i va preferir negociar amb les entitats financeres la cessió dels habitatges per destinar-los a lloguer social. El cop de porta dels bancs i el relleu a l'alcaldia amb l'entrada de Ballart al lloc de Pere Navarro van variar
el rumb municipal.
La tinenta d'alcalde de Planificació Urbanística i Territori, Carme Labòria, ha explicat: “Aquests són els tres primers expedients que arriben a la fase de la multa, però en tenim 725 d'oberts contra entitats bancàries.” Labòria, que no ha volgut fer públic el nom de les tres entitats sancionades –“per raons legals, ja que s'hi pot recórrer, però també perquè no són les pitjors, sinó els tres primers expedients resolts”–, ha afegit: “Aquest és un procés molt complicat, però l'Ajuntament ha decidit tirar-lo endavant pel moment d'emergència social que vivim.” “L'objectiu final és que aquests pisos s'ocupin i partim del convenciment que les entitats financeres són, en part, responsables de la situació”, sentencia.
El consistori va començar a obrir expedients, un per cada pis desocupat, el mes de maig. En cada expedient s'instava les entitats bancàries a ocupar o cedir els pisos a l'administració per posar-los al mercat de lloguer social en el període d'un mes. Si les entitats financeres s'hi neguen, l'expedient tira endavant fins a arribar a la primera multa coercitiva. La llei preveu la possibilitat d'imposar fins a tres multes coercitives –amb la intenció de reconduir la situació– abans d'establir una sanció definitiva. Les sancions poden ser de fins a 900.000 euros per faltes molt greus com aquesta, però un ajuntament només en pot imposar fins als 250.000 euros. Una multa més elevada l'hauria de dictar la Generalitat.
A hores d'ara, l'Ajuntament de Terrassa té 725 expedients iniciats, la majoria dels quals, uns 350, en fase de comprovació, ja sigui de la documentació aportada per les entitats bancàries o pels mateixos inspectors municipals. Més de 150 d'aquests expedients estan a punt de tancar-se després que les entitats hagin posat els habitatges al mercat i dotze més ja han rebut un segon requeriment i, si també el desatenen, rebran la multa de 5.000 euros.
Cap gràcia als bancs
En una entrevista a l'ACN, Ballart reconeixia fa uns dies que “als bancs no els ha fet cap gràcia” aquesta mesura. De fet, l'Ajuntament de Terrassa ha rebut 702 al·legacions a la tramitació dels expedients. En aquest sentit, Labòria ha afegit: “La tramitació dels expedients i la resposta a les al·legacions són tasques molt complexes i per això hem creat una taxa que els bancs hauran de pagar quan se'ls expedienti.” La taxa és de 819,18 euros i entra en vigor el 2 de gener, tot i que és possible que alguna entitat bancària la dugui als jutjats.
Quan l'Ajuntament va prendre la decisió d'obrir els expedients amb “unes sancions que han de fer visible que les entitats tenen part de culpa del problema de l'habitatge i la responsabilitat de trobar-hi solucions” en paraules de Ballart, el consistori va fer públic que a la ciutat hi havia 5.000 habitatges buits en mans dels bancs.
