Recordant en Lluís Pla
Les Gavarres estan tristes
Amb l'adéu d'en Lluís Pla, en Lluís de la Deixesa, carboner, artesà del bruc i mestre de molts altres oficis gavarrencs, se'ns en va un tros de Gavarres amb potes. Perdem el testimoni viu d'un passat recent i d'una manera d'entendre la vida molt singular, arrelada a la terra i fonamentada en sòlids valors com la humilitat, la generositat i l'altruisme. La petjada que ens ha deixat a tots els que l'hem conegut i tractat és enorme, però sortosament el seu llegat és tan gran, no només en coneixements dels oficis que ens ha ensenyat, sinó també per la seva particular manera de ser, que continuarà sempre més lligada a tots nosaltres. Realment era impossible conèixer-lo i no estimar-lo immediatament.
No em resulta fàcil parlar d'en Lluís. No ho era en vida, i ho és menys ara que tenim tan recent el seu traspàs. Per a mi, com per a tantíssima gent, era una persona molt especial, d'aquelles que es donen poques vegades a la vida. Era una barreja de tantes coses que realment costa de trobar. Us podria parlar del Lluís carboner o del Lluís bosquetà, aspectes que potser són els que li van donar més notorietat els darrers anys, però no puc deslligar aquest vessant de la seva grandesa humana. És en moments com aquests quan trobes a faltar adjectius o referències que facin justícia a la immensitat de la seva persona. Era, sens cap mena de dubte, un home singular, independent, d'una anarquia ben entesa com a màxima expressió de llibertat i de sentir-se ben arrelat a aquesta vida. Probablement era així perquè els homes de bosc, l'única llibertat que entenen és la que dicta la muntanya.
Sentia per ell tanta estimació com respecte i admiració. Vaig tenir la sort, o millor dit el privilegi, de poder-hi intimar i arribar a conèixer el Lluís més profund. Durant més d'una dècada vaig compartir nits a la barraca de la carbonera de Forallac mentre vetllàvem la pila de matinada. Us puc ben assegurar que cap d'aquelles nits em vaig avorrir. Al seu costat les hores passaven sense adonar-te'n, lliscaven lentament però amb la màxima intensitat. Era un llibre obert de vivències i raons, de reflexions sàvies, humils, que jo recollia com un veritable tresor. Puc dir que vam establir una amistat ben profunda i sincera, reforçada per la intimitat que dóna compartir una mateixa manera d'entendre la vida i l'amistat. Em sento molt afortunat, també, per la consideració que demostrava cap a mi, de vegades fins a cert punt excepcional i no sé si merescuda; malgrat la seva independència, sempre volia escoltar i raonar la versió de l'altre.
Era una persona tan generosa i oberta com discreta i humil. No trobarem ningú que posi en dubte la seva bondat. De fet, moltes vegades no parlava per no ofendre, i realment sentia el màxim respecte per tothom. Es podria dir que era d'aquelles persones que voldrien passar per la vida discretament, sense fer soroll, però això sí, vivint al màxim cada moment.
Hem perdut un amic, un savi il·lustrat a cop de vida, fet a si mateix, a qui no va fer falta tenir una gran formació acadèmica per ser un home culte, universitari en saber i bonhomia. Llegia moltíssim i estava al cas de tot, fet que demostra la seva sensibilitat i curiositat pel món.
Tanco els ulls i en el meu pensament s'amunteguen una pila d'imatges al voltant de la carbonera, la barraca, el foc de terra, les escombres de bruc, el Cau dels Pins o la seva darrera i inseparable amistançada, la motoreta que el va conduir per tot arreu fins fa escassament tres setmanes. Era el seu passaport de llibertat, al damunt de la qual anava d'un lloc a l'altre.
Aquestes imatges m'acompanyaran i ens acompanyaran per sempre. Les festes continuaran i sempre més el veurem assegut a la seva cadira o voltant la pila, comentant amb vehemència, però sempre amb la màxima de les consideracions, com cal conduir una cuita de carbó. De fet, ara mateix ja deu estar fent-la petar amb dos dels seus grans amics carboners, en Simon Cruanyes i en Lluís Ribas de Sant Gregori, amb qui tants bons moments va passar des d'aquella primera pila.
Lluís, moltes gràcies per tot el que ens has ensenyat i per la teva inesborrable amistat.
* Josep Sala i Leal. Alcalde de Forallac, col·laborador de la carbonera i amic d'en Lluís Pla.