Absolts els acusats de l'estafa del tarot a Girona

La secció tercera de l'Audiència de Girona ha absolt Godelieve Anaïs de Backer i Soufian Zouhri, dos veïns de la ciutat que van ser denunciats per una empresària neerlandesa que els acusava d'haver-li estafat 462.562 euros fent-li creure que eren per comprar i explotar cinc línies del tarot, que en realitat eren fictícies. Segons es recull en la sentència, no ha quedat acreditat per quin motiu la denunciant, Jolanda Laurina Schouten, va efectuar entre els anys 2007 i 2009 fins a 38 entregues de diners als imputats, que han estat defensats per l'advocat Joan Pere Zapata. El tribunal, però, no es creu que “una empresària experimentada” com Schouten fes ingressos des del seu país al llarg d'un any i mig als comptes bancaris dels acusats per un import de gairebé mig milió d'euros, sense que durant tot aquest temps rebés cap mena de diners generats per la seva inversió en el suposat negoci del tarot ni reclamés que li fessin arribar documents de la comptabilitat. En la sentència, així mateix, es posa en relleu que “va contra el sentit comú més elemental” que Schouten donés aquesta elevada quantitat econòmica a De Backer i Zouhri per adquirir les línies telefòniques del tarot sense disposar prèviament de dades sobre les empreses, com per exemple “els informes bancaris, els balanços i els comptes de guanys i de pèrdues”.

El tribunal, presidit per la magistrada Fàtima Ramírez, afegeix que no s'ha aportat cap indici de “la gran relació d'amistat” que Schouten al·lega que mantenia amb la senyora De Backer. Per aquest motiu, s'apunta que ni tan sols es pot sostenir que la denunciant tingués “una confiança cega” envers l'altra part, descuidant així “les precaucions mercantils més elementals”.

En el judici, l'acusada va relatar que Schouten li va demanar ajuda perquè tenia problemes amb la hisenda del seu país. Segons De Backer, la denunciant volia que li signés un paper on deixés constància que havia tingut negocis a l'Estat espanyol per justificar per què havia estat enviant diners, que pretenia blanquejar. En la causa, fins i tot s'hi ha inclòs un correu electrònic, en el qual De Backer diu a Schouten: “Et faré arribar per correu o a través d'una empresa d'enviaments una carta en la qual figura que m'has enviat aquests diners com un préstec. Així tindràs proves que no has rentat diners i et deixaran en pau.”

Per aquests fets, el fiscal sol·licitava 3 i 4 anys de presó, respectivament, per a Zouhri i De Backer per un delicte continuat d'estafa, i que paguessin 462.562 euros de manera conjunta a l'empresària.