Construccions defensives a la costa
Les primeres defenses amb què va comptar Catalunya durant la Guerra Civil van ser tota una sèrie de petites construccions defensives que es van fer al llarg de tota la costa catalana davant de previsió d'un possible desembarcament de tropes franquistes provinents de Mallorca. I és que la desfeta de l'operació republicana, el setembre del 1936, d'intentar recuperar l'illa de Mallorca i el bombardeig naval que va realitzar el vaixell de creuer franquista Canarias al poble de Roses (alt Empordà), el dia 30 d'octubre del 1936, van accelerar aquest projecte de defensa del litoral català. D'aquesta manera, el litoral penedesenc, a l'igual que tota la resta del litoral català, es va fortificar a base de trinxeres i nius de metralladores, que serien emplaçats sempre a qualsevol lloc de la costa on pogués ser perceptible una operació de desembarcament. Els treballs de fortificació a la costa penedesenca van començar a final del primer any de la guerra, el 1936, i també a principi del 1937; en el cas de Vilanova i la Geltrú, per exemple, van ser obligats a treballar tots els diumenges en la construcció d'aquestes fortificacions costaneres tots els homes entre 18 i 45 anys, segons el districte o sector corresponent a la seva residència. D'aquesta manera, es van construir 37 posicions defensives al litoral penedesenc del total de les més de 450 posicions defensives que es van construir a tot el litoral català.
Igualment també és va fortificar la costa mitjançant emplaçaments artillers, tot i que en molts casos es tractava de material obsolet i no apte per a la defensa de costes. Tot i així, al març del 1937 es podien comptabilitzar a tot el litoral català un total de 120 peces artilleres, algunes de les quals estaven instal·lades a Sitges, Vilanova i la Geltrú i Calafell. Però la manca de peces artilleres per part dels republicans va fer que moltes d'aquestes peces s'anessin retirant de la costa catalana i fossin utilitzades als diferents fronts de guerra. Cal dir, però, que durant tota la guerra la costa catalana no va haver d'experimentar cap desembarcament al seu litoral. Tot i això el bàndol franquista sí que va fer estudis per fer-ho i fins i tot va planejar un desembarcament, especialment a principi del gener del 1939, un cop iniciada l'anomenada campanya de Catalunya. L'operació que es va preparar era un desembarcament des dels pobles de Vinaròs i Sant Carles de la Ràpita (en mans dels franquistes des de la primavera del 1938) fins a les costes de l'Hospitalet de l'Infant, tot i que l'avançament que van fer les seves tropes terrestres va acabar per no fer necessària aquesta operació.
