“La sèrie neix de la inquietud”

Ens obre el ventall, tot i que el Canal 33 té un perfil d'audiència molt similar a la que ens segueix per internet. Però content sobretot pel compromís de TV3, també de gest simbòlic, d'atrevir-se a abduir una peça que neix en un mitjà aparentment menor. I indica molt del moment que vivim, que es parla molt de les fronteres, cada cop més difuses, entre internet i televisió i del seu consum.

Sí, nosaltres hem concebut la sèrie per ser vista sobretot des del mòbil. I la promocionem molt per Twitter i pengem l'enllaç perquè quan vegis la piulada la puguis veure al moment. Conceptualment també està pensada amb uns plans curts que el mòbil els accepti.

És un element formal que internet gairebé demana que sigui així de curt. Personalment m'agrada escriure per a aquesta durada perquè permet petites trames, enfocar elements molt anecdòtics però donar-los una dimensió greu, una ambigüitat molt irònica.

Molt, però al mateix temps sorprès. Quan pensava en els referents que hi havia darrere aquest projecte, eren sempre aquests, que tenen el suport de l'HBO al darrere o d'una gran corporació que hi dóna pressupost. Aparentment hi hauria d'haver més circulació de productes audiovisuals.

No, no en sóc gran consumidor. Però m'agrada The Office. I de sèries que he participat, a Gran Nord, hi havia coses, de comèdia, d'estructura, que em semblaven interessants per explorar. Les referències a vegades són positives, negatives o comparatives. Des de Larry David, amb una trama circular i autoreferencial, fins a elements de Monty Phyton, dissimulats per la ironia molt catalana.

És el gran referent; pel to, pel món urbà, per com s'ataquen les trames, els problemes de les relacions... Explico coses que m'interessen i poden interessar els altres.

Tornem a Molière: s'escrivia els textos, els dirigia i els interpretava. Les coses grans neix d'una inquietud però també d'una necessitat; realment hi ha poca feina. Però també que el procés pot ser molt més àgil; és com un gran dinosaure moure una producció audiovisual perquè implica 60, 40 o 80 persones. I la gent s'ha animat a participar en Les coses grans.

Estem amb els guions i aixecant també la producció, que volem que sigui molt àgil. És més àgil que una producció convencional però tampoc no és immediata com un curt que graves amb uns amics un cap de setmana. Intentarem gravar a la primavera i que a inicis d'estiu ja estigui disponible la segona temporada a la xarxa.

Era un experiment, perquè a internet el que més funciona són els vídeos de curta durada, com una cançó pop o un videoclip. Deu tenir a veure amb la capacitat de concentració d'un ésser humà. I ha sigut divertit de fer i de gravar perquè volíem que els seguidors les tinguessin al moment. Ens hi podríem haver entretingut molt més, però internet també té quelcom d'art efímer.

Estic assajant una producció del Teatro Español, una obra de l'Arrabal, una comèdia molt surrealista, molt boja, però amb un dolor també molt tràgic. Estrenem el 12 de febrer i m'hi estaré un mes.