Les grues

Un amic i jo contemplem Barcelona des d'una posició elevada. Un dels dos, no importa qui, diu: "Mira, una grua." Una grua de la construcció, molt alta i de color blau, s'alça al fons a mà dreta. "Em sembla que és la del carrer Mestre Nicolau; fa anys que fan obres d'envergadura en un edifici; les van interrompre molt temps perquè l'empresa constructora va fer fallida, però ara les han reprès." Hi ha tan poques grues, que en sabem la filiació. Aquesta en concret la conec de l'època que molts dilluns anava a dinar al Taita, el restaurant de davant de la casa en construcció, esperant entrar a les tres al programa L'oracle de Catalunya Ràdio. El Taita: on de vegades, abans i després l'espoli del Palau de la Música, s'hi veia en Fèlix Millet tan tranquil, amb les seves americanes comprades a can Bel del passeig de Gràcia. Hi ha una fotografia famosa d'ell sortint-ne.

A veure si en veiem més? Mira, sí, allà baix una altra. Un dels dos diu "bon senyal", i així que l'expressió ha estat pronunciada ens mirem com si haguéssim comès una falta. Enyorem els anys constructius, els de l'anomenada bombolla immobiliària? Si no els enyorem perquè som persones responsables que sabem les conseqüències nefastes que la seva explosió ha causat, en conservem el tic de comptar grues. Com més en sumàvem, més prosperitat, més riquesa per a tothom, dèiem llavors. Què hauríem de comptar ara, quins són els nous indicadors de superació de la crisi?

En Rafael Vallbona acaba de publicar una novel·la negra i criminal sobre corrupteles, corrupcions i crims en els anys de la bombolla, i els d'ara. Se situa al Maresme que ell i jo coneixem bé, però podria passar a qualsevol altre lloc. Es titula El tant per cent. El tant per cent que rebien alcaldes, regidors i funcionaris sense escrúpols de part de les constructores, el tant per cent de Fèlix Millet. La portada s'il·lustra amb un edifici de pisos inacabat per damunt del qual emergeix una grua inactiva. "Recordes quan per Nadal il·luminaven les grues amb tot de llumets com si fos un arbre?" Aquest Nadal, la grua del carrer Mestre Nicolau i aquella altra que veiem al fons no han tingut llums. Hauria estat ofensiu.

De totes maneres, el "bon senyal" que ens ha sortit del cor davant les dues grues no anuncia res de bo. Vol dir que no hem après la lliçó de contenció i economia productiva que ens havia d'haver servit de correctiu. Així que podrem, hi tornarem.