Rigau ignora la llei Wert
La consellera d'Ensenyament no veu necessari renovar els llibres de text per adaptar-los a la LOMQE
Argumenta motius econòmics, pedagògics, organitzatius i de calendari
El govern critica els enfocaments “memorístics” del currículum
Irene Rigau va fer ahir el primer acte de desobediència a la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) en anunciar que no considera necessària la renovació dels llibres de cara al curs escolar 2014/2015, en què ha de començar a aplicar-se el currículum de la llei Wert a primer, tercer i cinquè de primària i a la formació professional bàsica.
La consellera, que la setmana que ve es reunirà amb els representants de les editorials de llibres de text per informar-los de la decisió, va argumentar raons organitzatives, pedagògiques i econòmiques per justificar-la.
“No cal provocar un canvi de llibres de text precipitat en un moment en què encara no es coneix quin és el decret que regularà el nou currículum”, va afirmar Rigau, que va qualificar de mostra d'“improvisació” que a finals de gener encara no es conegui el programa escolar per al curs vinent.
La consellera va criticar també els continguts extremadament “detallats” i basats en “enfocaments memorístics” del nou currículum que, al seu parer, estan molt allunyats de “l'estratègia europea per al 2020”. Rigau va recordar que el seu departament va presentar al·legacions a l'esborrany presentat pel Ministeri d'Educació el 3 de gener passat i que els nous continguts s'haurien de discutir molt a fons entre les comunitats autònomes i l'Estat. La consellera farà saber de primera mà la seva posició al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, en la Conferència Sectorial d'Educació de la setmana vinent.
El Departament d'Ensenyament va recordar que l'Estat ha suprimit les “ajudes a les famílies per a llibres de text” i, per tant, “és un bon moment perquè les famílies segueixin reutilitzant els llibres de text vigents i s'estalviïn una despesa afegida”. Ensenyament calcula que el cost dels llibres de text pot arribar fins als 300 euros.
La decisió de Rigau d'apostar per no renovar els llibres de text suposa un punt d'inflexió en la lluita contra la LOMQE per part del govern. Fins ara, la Generalitat havia expressat el seu rebuig a la llei a través de declaracions, al·legacions i recursos, i recordava un dia sí l'altre també el compromís de complir amb el que dicta la llei d'educació de Catalunya (LEC). Aquesta vegada, però, la consellera ha fet un pas cap a la “insubmissió” a la llei Wert que reivindica obertament una bona part de la comunitat educativa.
El comunicat que va fer públic ahir Ensenyament pretén tancar mesos d'incertesa sobre els continguts que caldrà impartir a partir del setembre vinent als cursos senars de primària, especialment en l'assignatura de medi, que ara quedarà desdoblada en ciències naturals i ciències socials. Precisament en aquesta última és on hi ha les primeres diferències, ja que el govern català i l'espanyol discrepen en el tractament que s'ha de donar a Espanya i Catalunya.
La LOMQE redueix el marge de maniobra de les comunitats autònomes a l'hora de decidir el currículum i, de fet, les pressions dels territoris han forçat el govern a una implantació més esglaonada de la llei Wert del que s'havia previst inicialment. “Mai una llei s'havia aprovat al desembre i implantat el setembre següent”, va lamentar Rigau.
LES XIFRES
Una altra escalada en el conflicte a les illes Balears
El malestar amb les reformes educatives del Partit Popular no es limita només a la LOMQE. A les illes Balears, els mestres tenen obert un conflicte amb el govern de José Ramón Bauzá des que aquest va aprovar el decret del trilingüisme, que posa fi al model d'escola en català.
El conflicte va viure ahir una nova escalada després que la inspecció educativa va obrir un altre expedient al director de l'institut Marratxí de Mallorca, Jaume March, per haver comès una “falta greu”, i el va apartar de la seva responsabilitat. Segons fons d'Educació, la falta que hauria comès en aquesta ocasió seria haver obert un expedient a una exalumna del centre.
La primera sanció contra March, per haver “conculcat el dret a l'educació” durant la vaga de tres setmanes que els docents balears van fer a començament de curs, va ser un dels motius que van portar els mestres de les Illes a convocar una altra aturada el mes passat.
El govern balear ja havia sancionat anteriorment tres directors de Maó per no haver aplicat el tractament integrat de llengües (TIL).