El misteri Julio Iglesias
El cantant va triomfar ahir a Cap Roig amb un concert gairebé calcat als de l'any passat, bromes incloses
«Jo tinc una vida sexual intensíssima... al meu cap.» Ho diu un senyor en edat de jubilació que reconeix que abans, per superstició, havia de fer l'amor abans i després de cada concert, «com els conills». «Ara és una merda –i així ho va dir textualment, clar i català–, ara si faig l'amor abans d'un concert, ja no canto.» I aquest és el mateix senyor que una estona abans s'ha queixat d'«un atac de ciàtica benigna» just abans de pujar a l'escenari: «Em fa mal el cul... però sóc feliç.» El senyor en qüestió es diu Julio Iglesias i encara arrossega dotzenes de senyoretes més joves que la seva filla Chábeli Iglesias (a la qual va dedicar De niña a mujer, de l'època en què encara escrivia cançons «amb sentiment»), fans que li cridaven, ansioses, coses com ara «guapo» i «tío bueno», intentant tocar-lo des de sota de l'escenari. Delirant. Però així va ser.
Julio va tornar a Cap Roig per repetir el doblet de l'any passat, i ho va fer a consciència: repetint gairebé el guió dels concerts del 2008 amb molt lleugeres variacions. Va començar amb Quijote i quan va cantar la frase «que presume de ser español donde va», ja va sortir algú entre el públic cridant «Bravo!». Tot seguit van sortir les quatre coristes, les tres blanques i la que realment canta, negra, totes quatre movent-se com robots durant les gairebé dues hores que va durar el concert. «Quina meravella, Cap Roig: és el lloc més professional on jo he cantat a Espanya», va dir Julio, que també va tenir paraules amables per a Catalunya: «Recordo perfectament quan cantava sovint a la Costa Brava i a tot Girona. Jo li deia al meu pare que aquest és un lloc molt maco per viure-hi, i aquí ho vam passar molt bé tots dos junts. Quan es parla de Catalunya, de vegades no se l'entén prou bé, però jo l'entenc perfectament i l'estimo molt.»
En l'apartat musical, Julio va ser força generós: trenta cançons entre les quals no va faltar cap dels seus clàssics (Manuela, Soy un truhán, soy un señor i, ja en els bisos, La vida sigue igual, Me va, me va, Hey i Abrázame), va citar Brel (Ne me quitte pas) i Elvis (Always on my mind) i, com és habitual, va deformar les seves cançons fins a portar-les a una línia imprecisa entre la genialitat i el ridícul.
Això sí, Julio va demostrar que manté la passió ben alta i, dona que se li posava al davant, petó a la boca que s'emportava, fins i tot la desconcertada noia que li va fer entrega del tradicional ram de flors. I així Julio, repetint en més d'una ocasió la frase «Y como dije el año pasado», va tornar a triomfar a Cap Roig, i molt probablement aquesta nit tornarà a fer-ho. Realment, un misteri.