Compromís a l'escola

El cas de Rosario Endrinal –la dona que l'any 2005 va morir cremada dins del caixer automàtic de Barcelona on dormia, després que tres nois (un dels quals menor) hi calessin foc– va encendre els llums d'alarma. Javi Prieto, treballador social de l'alberg per a persones sense llar que l'Obra Social Sant Joan de Déu gestiona al barri barceloní del Poble Sec, recorda que aquell crim dramàtic va fer reaccionar l'equip del centre. Calia fer alguna cosa. Calia treballar amb els adolescents perquè coneguessin de prop la realitat de les persones sense llar i hi compartissin vivències. “Cal explicar als nois que tothom pot acabar al carrer, que quan es trenquen els pilars fonamentals de la vida, com ara la família, els amics, la salut o la feina, costa molt tirar endavant tot sol”, afirma Prieto.

L'equip de l'alberg del Poble Sec va visitar fa unes setmanes l'institut de secundària Barres i Ones, ubicat al barri de Llefià de Badalona. Els alumnes de tercer i quart d'ESO participen en el projecte Escola amiga, una iniciativa de l'Obra Social Sant Joan de Déu que, segons la responsable, Diana Casellas, pretén transmetre valors solidaris a l'aula i promoure el pas de la reflexió al compromís i a l'acció.

A la sala d'actes de l'institut, els alumnes es van trobar amb el Javi i el Jaume, els treballadors socials de l'alberg, que hi van arribar acompanyats de l'Òscar. Fins fa tres anys, Òscar Donilo tenia una vida que tothom hauria considerat normal. Es guanyava la vida fent de camioner, vivia en un pis i tenia parella. Però problemes greus amb les drogues i la beguda van fer que perdés la salut, el suport familiar i la feina. “Vaig voltar per diferents ciutats, vaig estar deu mesos en un programa de desintoxicació, vaig dormir al carrer, vaig recaure en l'alcohol, vaig demanar caritat... Fins que vaig tornar a Barcelona i vaig poder entrar en un alberg”, els explica l'Òscar. Els nois volen saber quina vida té ara l'Òscar: on viu, si té feina, si ja no pren drogues, si torna a tenir parella... Per sort, ha aconseguit una feina de repartidor de pizzes, viu en un pis compartit i ja no consumeix drogues –tot i que els alerta “que cal ser conscient que hi podria recaure en qualsevol moment”. Però el que més reconforta aquests adolescents és que l'Òscar té una nova parella. “Ara mateix, estic enamorat”, els confessa amb una certa timidesa. I l'aula sencera esclata en un aplaudiment col·lectiu espontani.

Els nois no es cansen de fer preguntes, tant a l'Òscar com als treballadors socials. Els treballadors del centre reconeixen que no tothom s'ensurt. Per començar, les places als albergs són del tot insuficients. Només a Barcelona, es calcula que hi ha prop de 3.000 persones vivint al carrer, mentre que les places disponibles no arriben a 1.500. “Al carrer estàs sol i ets invisible. Si dorms al carrer, és difícil que puguis posar-te a buscar feina”, alerta Prieto.

Les històries que expliquen el Javi, el Jaume i l'Òscar formen part d'una realitat que els alumnes d'aquest institut també perceben als seus barris. “A classe hem fet un treball previ de reflexió sobre les desigualtats, la pobresa i l'exclusió”, expliquen l'Andreu i la Irene, professors de socials. Paral·lelament, des del departament de música, la Cristina està treballant percussió corporal amb els alumnes. De tot plegat ha sorgit un projecte amb sis usuaris de l'alberg que Sant Joan de Déu té a Sarrià que fan música plegats. Un dels alumnes ha composat una lletra que el grup ha musicat. El següent pas serà muntar un vídeo que els nois presentaran en un berenar solidari. Els diners recaptats serviran per comprar instruments per al grup.