És una proposta molt completa oberta a la ciutat. Hi ha molta oferta on triar, a 52 euros, preu d'adult amb xampany inclòs. També hi ha un bufet per a nens. Es fa en un espai molt bo, el dels esmorzars. És molt gran i l'any que ve s'ampliarà amb una terrassa annexa.

Des que va marxar el Fermí fa uns dos anys que està parat i ara es tracta de revifar-lo. Serà el restaurant gastronòmic de l'hotel, tot i que no hi és dins, com havia estat el Drolma. No m'he plantejat que seré el substitut de Fermí Puig. Ell és un referent. Va fer al Petit Comitè el restaurant de cuina catalana que a mi m'agrada, i per això no canviaré el plantejament, ni el tipus de carta. Treballaré amb el meu equip...

Hi passo hores! Fa un any i mig que vaig començar a treballar com a assessor gastronòmic i ara hi dedico els dijous. I els dimarts vaig a Andorra, i m'ocupo de

l'assessoria de l'hotel Hermitage amb Carles Gaig, que és com el meu germà gran.

Fem moltes coses, sí. El 2010 vam acabar la remodelació de Can Jubany i també tenim un centre de producció nou a Taradell, on fem banquets, amb una cuina de 1000 metres quadrats. Allà preparem els càterings. I l'hotelet a Sant Julià de Vilatorta és preciós, però encara s'ha d'acabar de pagar. Tot costa molt de mantenir i per això treballem tant. A més, tot el que fem ens permet cuinar més lliurement a Can Jubany, la nostra proposta gastronòmica. Volem que la gent s'ho passi bé amb nosaltres.

Fer Menú de cap de setmana a TV-3 m'ocupa un altre dia, vaig de bòlit, però compensa. Com més gent et conegui, millor. I la televisió m'ajuda a promocionar Can Jubany, i m'agrada molt el format que fem. El Llucià Ferrer és el que controla la situació perquè a mi encara em supera molt tenir una càmera al davant, repetir les preses...Vam començar amb Sandro Rosell. Només en puc parlar bé. Ens va dedicar tot un dia. Som amics i és molt pròxim, malgrat que té una imatge pública molt més tibant. Li agrada menjar i també cuinar.

Jo no seré mai un cuiner creatiu. Em surten coses noves a base de treballar. De xefs creatius, n'hi ha molt pocs. Els cuiners ens fem un fart de copiar, però això no és dolent. Es tracta d'agafar el que va amb tu i fer-ho teu de la millor manera. Aplicar el que saps amb imaginació. Com fer un núvol de sucre en les postres d'una marca de vestits nupcials. Era com un tul.

Ara no puc fer res més! M'encanta viatjar i descobrir locals perquè el cervell s'omple de novetats i quan les necessites allà hi són. Acabo de tornar de Nova York, Sao Paolo, Puerto Rico i Miami. 12 dies de vacances. Vaig aterrar amb 39 de febre però no puc permetre'm parar.

I tant! Ella és el meu puntal, i és el pal de paller de Can Jubany. Tenim tres fills de 14, 9 i 5 anys amb els quals intento sopar cada dia. Potser d'algun en farem un cuiner!

Quan vam anar a Harvard amb la Fundació Alícia i Ferran Adrià li vaig dir al professor que més en renyava: “Mira, tu que deies que no faríem res de mi!” Encara riem.

Només puc dir que facin coses perquè una porta a l'altra. Jo no m'he quedat parat mai. I també adaptar-se als temps. El brunch del Majestic fa 4 anys no tindria el preu d'ara!