216.152 visites

Quan ja fa uns quants anys, tants com gairebé deu, els responsable de la catedral de Girona van anunciar que cobrarien per poder entrar-hi, va ser com destapar la caixa dels trons. La polèmica decisió es va prendre, segons van dir, per obtenir finançament per cobrir les despeses de manteniment d'aquest monument, per cert, el més destacat no solament de la ciutat, sinó del gòtic mundial. Ara gairebé ningú no se'n recorda, d'aquella polèmica, i les xifres de visites que recull la memòria presentada aquesta setmana mostren que segurament no va ser una decisió tan desencertada. Que l'any passat la catedral rebés ni més ni menys 216.152 visitants és una dada gens menyspreable. Encara que representi un lleuger descens de 0,65 respecte a l'any anterior. Ja se sap, la crisi no perdona. No obstant això, un de cada tres visitants era de Catalunya, seguit pels francesos i, és clar, els russos. Ben mirat, potser l'origen i el perfil dels visitants no tenen tanta importància com que la circumstància d'haver de pagar no ha fet desistir els turistes de visitar el principal monument de la ciutat. Quan es va prendre la decisió ja es va recordar que la majoria de catedrals de l'entorn més proper i també llunyà cobraven entrada. Però aquí semblava una cosa tan forassenyada que molts van posar el crit al cel. I mai millor dit. Es va qüestionar el fet de cobrar per entrar a una església i fer-ho amb l'argument d'obtenir ingressos per al seu manteniment si ja s'hi destinen, per diferents vies, partides públiques. Segurament hi havia part de raó en les crítiques. Però, sense voler entrar en el fons de la qüestió de si és correcte o no cobrar per entrar a una església, s'ha de tenir en compte que la catedral de Girona és més que això. I així ho perceben els milers de turistes que la visiten cada any, dels quals, per cert, l'any passat uns 66.000 ho van fer de manera gratuïta, ja que formaven part d'algun col·lectiu especial o van aprofitar per fer la visita en diumenge, en què l'entrada és de franc. En resum, que vist amb la perspectiva dels anys que han passat i de les xifres que l'acompanyen, potser tampoc no n'hi havia per a tant. Però –sempre hi ha un però– no hagués costat res fer constar en la memòria els ingressos econòmics que han representat les entrades. Encara que fos per esvair suspicàcies i donar mostres de transparència.