Opinió

aquesta. setmana

David castillo. coordinador

Altaió, mag i activista

A
Altaió desplega el seu catàleg de modernitat i un estil on l'argumentació i l'amabilitat són prioritàries

De totes les coses desgraciades que li han passat al país durant els últims anys, dins el territori de la cultura, la que m'ha semblat més dolorosa ha estat la destitució de Vicenç Altaió a Santa Mònica. Supervivent de mil batalles, el poeta havia resistit dins la Generalitat des dels anys assenyats de Joan Guitart fins a la convivència amb Tresserras –una llumenera– sense oblidar aquella maragallada que va ser instal·lar de consellera Caterina Mieras, que se li va tirar a la jugular. Amb vents favorables o adversos, Altaió ha desplegat el seu catàleg de modernitat i un estil civilitzat, en què l'argumentació i l'amabilitat són prioritàries. L'admirava des dels anys setanta, quan ja era el més modern en el territori de la cultureta. Ell era diferent, amb criteri i originalitat fins al marasme, fins a superar-se en cada salt mortal. Des dels anys de Sabadell el consideràvem un mite. A més, tenia les portes obertes dels seus estudis plens d'idees, una olla exprés, amb projectes complicats, que sempre ha dut a port, en llargs períodes.

Altaió és un d'aquells personatges que et fa il·lusió haver conegut, un home brillant i amb el cervell àgil. Quan el van treure, li vaig trucar per dir-li que li havien fet un favor, que recuperaria tot el temps per desenvolupar una obra personal, que ha patit massa a causa de l'esforç col·lectiu, d'un nacionalisme que ell ha entès com un projecte cultural no improvisat. Sense deixar-nos temps de reaccionar, però, s'ha reinventat com a Casanova dins l'espectacular film del bruixot Albert Serra i ha reunit un nou volum del traficant en un llibre que l'editorial Comanegra ha dissenyat com una guia telefònica. Encert. Fa anys li vaig preguntar a Algesires a un dels biògrafs i col·laboradors del Camarón com havien aconseguit que interpretés amb tant encert García Lorca. Ricardo Pachón ens va dir que el Camarón hauria cantat bé fins la guia telefònica.Finalment, tinc el llibre a les mans: Altaió fa patxoca en solitari, condensadament poètic. Sé que, com altres coses del mestre, em servirà per aprendre, per créixer, per valorar-lo més.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia