D'igual a igual
Persones amb discapacitat intel·lectual es formen per escoltar i aconsellar altres persones també amb discapacitat
L'Associació Sant Tomàs, de Vic, pionera a desenvolupar el programa Companys de Suport
Aprenen a comunicar-se i respectar la diversitat
“Quan era petit,tampoc no em volien i
ara no paro de fer coses”, recorda en Josep Maria
En Josep Maria Comas s'ho va haver de rumiar una mica. Però de seguida va pensar que, quan li havia passat a ell, havia optat per tirar endavant i no pas per quedar-se a casa, i això va ser el que va aconsellar a la Mariona. Li va recomanar que busqués activitats per fer al seu municipi, que truqués a algú amb qui ja hagués quedat alguna vegada, en definitiva, que no es tallés... En Josep Maria és una de les persones amb discapacitat intel·lectual que participen en el programa Companys de Suport, de l'Associació Sant Tomàs , de Vic. Ell s'ha format per poder aconsellar i acompanyar altres persones també amb discapacitat. “L'objectiu és que es creïn nous reptes personals i que el suport sigui d'igual a igual per anar cap a la inclusió”, explica la tècnica del programa, Ivana Vilademunt.
Finançats pel projecte Topside de la Comissió Europea, els professionals de l'Associació Sant Tomàs van dissenyar un pla perquè els “companys de suport” assumissin habilitats per desenvolupar aquest paper. Vilademunt subratlla que tan important és la part de l'aprenentatge com ara, quan ja ho estan duent a la pràctica. En Josep Maria està realment entusiasmat. “Quan jo era petit, tampoc no em volien i ara no deixo de fer coses per res”, explica. És per això que és un bon exemple en què es poden emmirallar les altres persones que tenen una discapacitat com ell. Treballa al CET de Sant Tomàs, viu en un pis compartit, col·labora amb els Gegants de Manlleu i s'ha apuntat de voluntari a la Creu Roja.
Companys de Suport s'ha centrat en les relacions socials i el lleure, tot i que la Ivana explica que es podrien formar nous grups en qüestions de salut –diabètics que ajudin altres diabètics, per exemple– o en acompanyament en el procés de dol. “Em van proposar si volia ajudar la gent i vaig pensar: «Ho provarem i, si no va bé o no serveixo, doncs ho deixaré. No passa res»”, recorda en Josep Maria. Ara està constantment pendent de si li toca fer la sessió.
Entre les habilitats que ha treballat en Josep Maria hi ha la comprensió i el respecte de la diversitat religiosa, sexual i funcional i habilitats comunicatives, com ara respectar el torn, escoltar i preguntar per entendre millor l'altre. Fins ara ha fet les sessions sota la supervisió de la Ivana, però el pas següent és que ella desapareixerà i tota la responsabilitat caurà en ell i la Núria, l'altra companya de suport. “Encara hem d'aprendre a no parlar tots dos alhora”, diu en Josep Maria. Buscant la perfecció.
