Condemnats també a l'oblit

“El meu despertador era quan a les set del matí afusellaven els condemnats. I pels trets de gràcia sabies quants havien mort cada dia.” El mossèn de Sant Adrià de Besòs, Pere Ribot, recordava d'aquesta manera les matinades del 1941 al Camp de la Bota, un espai on entre el 1939 i el 1952 van ser executades més de mil set-centes persones fruit de la repressió franquista. No va ser l'únic indret de Catalunya on es va aplicar la pena capital dels judicis sumaríssims. Les execucions es van fer també a l'Oliva de Tarragona, al cementiri de Girona i al de Lleida, conegut com el fossar del Garrut. La repressió franquista va deixar un balanç de 3.385 executats, segons les dades que recull Josep M. Solé i Sabaté a La repressió franquista a Catalunya 1938-1953. La majoria van ser afusellats però en alguns casos es va fer servir el garrot vil.

A mesura que el front de guerra anava avançant començava la repressió. Al cementiri d'Alpicat, s'hi van enterrar les primeres víctimes de la repressió franquista a Catalunya l'any 1938. Es tracta de 22 republicans afusellats a la tàpia del cementiri d'Alpicat i 17 al fossar del Gardeny o al camp de Mart de Lleida, tal com explica Fabià Corretgé al seu llibre Morts de la Guerra Civil al cementiri d'Alpicat. Tots van ser enterrats a Alpicat perquè en aquell moment el front de batalla era al Segre i Lleida va quedar dividida. La major part de la població estava ocupada per les tropes franquistes però el cementiri era en zona republicana.

També hi va haver execucions fora d'aquests indrets que van pertorbar pobles sencers, com és el cas dels represaliats d'Olesa de Montserrat, on la matinada del 19 de febrer del 1939 dotze veïns que havien de ser conduïts a la presó Model de Barcelona van ser executats a la tàpia del cementiri d'Abrera, tal com relata Oriol Dueñas, que ha investigat els fets d'Olesa. Deu dies abans, nou republicans veïns de Súria van ser trets de la presó de Manresa i afusellats. Un d'ells, Josep Nin, va sobreviure i va permetre la reconstrucció de la història que explica Albert Fàbrega a Mort a les cunetes (1939).

A Tarragona hi ha la segona fosa comuna amb més víctimes de la repressió franquista després de la del Fossar de la Pedrera de Barcelona. Conté un total de 771 víctimes, executades en part a la muntanyeta de l'Oliva. Josep Recasens explica en el seu treball sobre la repressió franquista a Tarragona que les primeres execucions que s'hi van fer eren públiques: “Es permetia que els curiosos puguessin presenciar l'espectacle macabre.” També a Girona, els familiars dels republicans afusellats en una de les tàpies del cementiri vell recorden com alguns franquistes pujaven a un turonet proper i aplaudien cada cop que un dels ajusticiats queia a terra. A Girona, s'hi van afusellar 520 persones i totes elles són a la fossa del cementiri. Els primers a caure van ser jutjats l'1 de març del 1939, quan encara no feia ni un mes de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Una setmana després del judici, els primers onze condemnats van ser afusellats.

Les execucions es feien sense avisar les famílies dels condemnats, que ho descobrien hores o dies després, quan els anaven a visitar a la presó. Els condemnats s'assabentaven de la imminència de l'execució la mateixa nit i se'ls donava l'opció de confessar-se. En alguns casos podien escriure una carta adreçada als seus familiars. Un cop arribada l'hora, Solé i Sabaté explica que se'ls lligava de dos en dos pel colze i se'ls feia pujar al camió que els havia de transportar fins al lloc de l'execució. Els encarregats dels afusellaments eren membres de la Guàrdia Civil. Primer es feia una descàrrega contra tots els condemnats i després hi havia els trets de gràcia que permetien identificar en la distància el nombre d'ajusticiats de la jornada. Un metge s'encarregava de signar el certificat de defunció. La cínica descripció de “mort a causa d'hemorràgia interna” era el més habitual en aquests casos. Des dels indrets d'execució es traslladava els cossos a les fosses comunes, on s'enterraven sense cap distintiu. Així, a la condemna a mort, s'hi sumava la condemna a l'oblit.

El Camp de la Bota és un indret lligat a la memòria de la repressió franquista. Allà les execucions es feien a la zona del parapet, situat al terme municipal de Sant Adrià de Besòs. Era una muntanya artificial de sorra per als exercicis de tir artiller. Els afusellaments en aquest indret es van iniciar l'any 1936 com a conseqüència de la insurrecció militar contra la legalitat republicana. Amb l'esclat de la Guerra Civil, entre el 4 de setembre i el 8 d'octubre del 1936, 44 dels militars implicats en el cop d'estat van ser afusellats al mateix indret on els franquisme reprendrien les execucions tres anys després. El primer afusellament després de la guerra es va fer el 14 de febrer. L'espai, allunyat de Barcelona i a tocar d'un assentament de barraquistes, va ser l'escenari dels afusellaments durant tretze anys. Només la pressió d'alguns assistents al Congrés Eucarístic de Barcelona el 1952 va fer aturar les execucions al Camp de la Bota. Les darreres en aquest indret es van fer el 14 de març.

A poca distància hi havia el que es coneixia com el castell de les Quatre Torres, ja al terme municipal de Barcelona, a tocar del que avui és l'edifici del Museu Blau, a la zona del Fòrum. Es tractava d'una instal·lació militar aixecada a mitjan segle XIX on després de la guerra hi va haver un col·legi i una església fins que va desaparèixer durant els anys setanta. A la zona del parapet, on ara hi ha el Port Fòrum, un plafó instal·lat pel Memorial Democràtic vol treure de l'oblit els morts per la repressió franquista i recordar tots aquells que encara no han estat rehabilitats.