Tanca la porta i dóna'm la clau

A la zona lingüística fronterera del País Valencià, aquesta sol ser la frase triada per a subratllar la utilització del castellà i el valencià en la manera de parlar de les persones que hi habiten.

Per les notícies aparegudes durant aquesta setmana, sembla que la consellera Català i l'alcaldessa de València la coneixen a la perfecció. La primera perquè tanca qualsevol intent de recuperació lingüística i cultural de més de 14.000 alumnes, que volen estudiar en valencià i no els és possible.

La segona, perquè agafa la clau, tanca la possibilitat que es facen concentracions i manifestacions en alguns punts que considera irreverents i la lliura a la Fallera Major, en l'acte de la Crida.

Totes dues responen a un mateix patró de pensament polític, a aquell que no s'estima els administrats, més encara si aquests s'obstinen a reivindicar la cultura, la llengua i la història que els agermana amb altres territoris; amb els territoris de l'antiga Corona d'Aragó.

Corren temps difícils per a la lírica si aquesta s'ha de desenvolupar sota les urpes de dones que no fan més tancar portes i donar la clau als que no ens estimen. Són elles de les que no paren “d'ofrenar noves glòries a Espanya” no fos que els hi toque la grossa i no la puguen cobrar.

****************

Mentre 14.000 alumnes no poden estudiar en valencià, l'alcaldessa i la consellera tanquen espais

****************