El nou Vaticà vol deixar enrere l'etapa del molt conservador Rouco Varela
El ‘papa dels pobres' vol canviar el tarannà de la carca Conferència Episcopal Espanyola
El relleu a Madrid tindrà incidència en l'Església de Catalunya
Del 10 al 15 de març – és a dir, tres dies després que els bisbes catalans visitin el papa– es farà a Madrid el plenari de la Conferència Episcopal Espanyola, que ha de substituir el fins ara totpoderós president Antonio María Rouco Varela, que va arribar a la presidència de la CEE el 1999, quan a l'Estat manava Aznar, i en marxa el 2014, sota el mandat de Rajoy.
El Vaticà té molt clar que el caràcter neocon de l'Església espanyola actual està a les antípodes del caràcter i les noves directrius imposades pel papa Francesc, el papa de la “misericòrdia”, que no ha condemnat l'homosexualitat i ha batejat la filla d'una parella casada pel civil, entre altres coses, i per això vol un canvi radical a la cúpula. De fet, al novembre ja es va escollir un nou secretari general i portaveu de la CEE, en substitució de Martínez Camino.
Rouco ha estat 13 anys al capdavant de l'Església espanyola en dues etapes, del 1999 al 2014, amb un parèntesi entre el 2008 i el 2011, quan va manar l'arquebisbe de Valladolid, Ricardo Blázquez, que ara torna a sonar pel càrrec.
Parèntesi de tres anys
El 2008 Rouco li va haver de donar el relleu, perquè els estatuts de la CEE fixen que s'ha d'aconseguir una majoria molt àmplia per poder exercir un tercer mandat successiu, cosa que no va tenir. Finalment, però, el 2008 va tornar a ser escollit i fins ara, és a dir: dos mandats seguits més.
Ultraconservador, inquisidor i gens dialogant, home que s'ha recolzat en els nous moviments eclesials, Camí Neocatecumenal, Comunió i Alliberament, Legionaris de Crist i l'Opus Dei, els moviments “protegits” de Joan Pau II. Antonio María Rouco Varela ha perdut el seu poder i el papa Francesc aprofitarà el seu relleu per renovar el missatge. Des que el papa Bergoglio va arribar a Roma i va començar a parlar de pobresa, misericòrdia i perdó, conceptes inimaginables en la CEE de Rouco, que només parla de prohibicions i condemnes, al primat de Madrid se li va acabar la influència al Vaticà. Li van anar retirant els càrrecs que ocupava, al contrari que a l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.
L'elegit en la CEE tindrà molta importància també a Catalunya. Per això alguns experts vaticinen que si s'escollís l'arquebisbe de Valladolid, Ricardo Blázquez, un dels que sona en la travessa i que ja ha acreditat que pot ocupar el càrrec sense generar tensions, “ens aniria bé”. El seu prestigi quan va estar al capdavant de l'Església de Bilbao el fan “veure amb bons ulls” des de Catalunya. Un bisbe president desconegut, novell o més conservador en el càrrec podria complicar la relació amb l'Església catalana.
Una possible visita papal el 2015?
El papa Francesc no combrega amb Rouco (i viceversa, és clar), per això era inimaginable que acceptés fer una visita a l'Estat. Però amb Rouco Varela fora les coses canvien i ja hi ha experts que vaticinen una visita del papa per, posem, el març del 2015, coincidint amb el V centenari del naixement de Santa Teresa d'Àvila, de qui el jesuïta Francesc és devot. Seria aleshores l'oportunitat que el papa s'apropés a Catalunya, a Manresa, on ja l'han convidat, on hi ha la cova on sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús, va tenir les seves revelacions i on va iniciar els exercicis espirituals que el farien cèlebre.
