“S'ha de ser positiu. Tot i que a vegades costi”

Aquesta és la història d'un noi amb sort. Així resumeix ell mateix els seus últims dos mesos. Tot i que ell no ho digui, del seu relat es desprèn que la sort se l'ha guanyada. En uns dies en què les creixents desigualtats entre rics i pobres, les dificultats dels joves i dels majors de 45 anys per trobar una feina, les estretors econòmiques de moltes famílies per arribar a final de mes i un reguitzell de situacions de crisi econòmica i social han entrat al Parlament, també hi ha històries amb un bon final. Són casos d'èxit que corroboren precisament la bona feina d'acompanyament que fan moltes entitats socials. En aquesta ocasió es tracta d'en Pablo –pactem un nom fictici– i del servei d'acompanyament a l'ocupació de Càritas Diocesana de Barcelona, un programa que funciona des de finals de l'any passat per donar suport a persones que fa més d'un any que estan a l'atur.

En Pablo va arribar fa set anys procedent de Bolívia i es va instal·lar a Cornellà. Tenia 20 anys i al cap d'una setmana ja treballava de cambrer. “Vaig treballar per Nadal, per Cap d'Any... No sortíem del restaurant fins que no era tot net i ordenat. Eren feines que ningú volia, però a mi ja m'anava bé”, recorda. Després va fer durant anys de mosso de magatzem. Però amb la crisi va anar treballant menys hores, guanyant menys i, al final, al carrer. “L'estiu del 2013 va començar una sequera i no hi havia manera de trobar res de res”, explica. Per casualitat, va anar a parar a mans de Càritas i ara treballa de cambrer al restaurant d'un hotel de quatre estrelles de Barcelona. “He tingut sort. Estic molt content. Ja he passat el període de prova i sé que és el meu lloc”, diu.

Ara, quan mira una mica enrere, recorda com n'és de dur anar entrevista rere entrevista i veure que no t'agafen. “La clau és ser positiu. Tot i que a vegades costi”, diu, pensant en les moltes persones que ara s'hi troben. I és en això en el que insisteix Càritas: “Les persones que fa temps que no treballen estan molt cremades, molt cansades. El que oferim és un acompanyament personalitzat i sovint la primera feina és fer que recuperin l'esperança i l'actitud positiva, perquè, de feina, n'hi ha, però el que cal és saber-la buscar”, resumeix la responsable del servei d'acompanyament a l'ocupació, Àngels Valls. Unes 700 persones ja han passat pel programa.