Estruga, retorn del fill pròdig
Tres exposicions homenatgen a Vilanova i Calafell el veterà escultor i gravador, autor de la popular «Pasífae»
Segurament, poques vegades una obra artística s'ha identificat tant amb una ciutat com l'escultura Pasífae amb Vilanova i la Geltrú. Instal·lada en un espigó a la platja de Ribes Roges, aquesta peça monumental, mite clàssic, ha esdevingut companya de banyistes, pescadors, pensadors, solitaris i noctàmbuls. «Grècia per a mi és un camí ja fet, una història eterna d'arrel mediterrània que d'alguna manera ens pertany», diu l'autor sobre la inspiració que habitualment ha trobat en el món clàssic. Òscar Estruga (Vilanova i la Geltrú, 1933), que va deixar la ciutat amb 25 anys per anar a viure a Madrid, ha tornat aquest estiu com el fill pròdig gràcies a l'exposició Laberint i vida, que es pot visitar fins al 13 de setembre al centre d'art contemporani La Sala. La mostra l'ha comissariada José Corredor-Matheos, que ha seleccionat –amb tints antològics– sobretot escultures, però també gravats, dibuixos i pintures, de diferents etapes. I l'exposició no ha arribat sola, ja que ha comportat, de retruc, dues mostres més.
Una és al Foment Vilanoví, L'ombra de la Pasífae, una sèrie de setze dibuixos sobre paper que recullen l'univers mitològic al voltant de la figura de Pasífae (fins al 20 de setembre); l'entitat ha editat també làmines d'Estruga a partir del disseny que va fer d'una catifa de Corpus.
L'altra exposició que ha coincidit en el temps és a la galeria Dama de Calafell (Baix Penedès), on Estruga ja havia exposat abans. La galeria, que li ha fet un vídeo i un díptic d'homenatge, exhibeix escultures i dibuixos fins al 29 d'agost (tardes de dilluns a dissabte).
Confusió amb Subirachs?
Tot plegat, per resituar un artista poc conegut a Catalunya. A Vilanova, es coneix l'obra, però no gaire l'autor. «La Pasífae diuen que és de Subirachs, perquè és el que fa escultures!», fa broma Estruga. L'editor Francesc Mestres, que n'ha fet el catàleg, va ser qui va demanar a Estruga l'execució de l'escultura (quan Mestres era regidor al govern municipal, als anys vuitanta). L'obra va ocupar un lloc preeminent a la platja de Vilanova i va esdevenir una icona. Satisfet de l'estima que ha generat entre els vilanovins, tan sols lamenta que no estigui més ben il·luminada. De la seva etapa a Catalunya només té records de postguerra, i de «gana». Va marxar de jove a Madrid, on diu que es troba millor perquè el clima humit de la costa no li va bé. Es va formar a l'Escola d'Arts i Oficis i al Círculo de Bellas Artes madrileny. Ha il·lustrat llibres de bibliòfil (alguns exemples a La Sala) i ha exposat de manera individual i col·lectiva, des del 1957, en què va debutar a les Galeries Laietanes de Barcelona. Té obra al Smithsonian Institute dels Estats Units, al Reina Sofía, al Museo de Arte Contemporáneo de Managua i al Museo de Arte Contemporáneo de Guinea Equatorial, entre d'altres. I té escultura pública a Madrid, París i a l'Aràbia Saudita. Ha treballat especialment el gravat i el dibuix, tècniques amb què expressa amb major cruesa passions humanes, el sexe, la mort, la violència, amb molt detallisme, especialment en l'ús de la línia. Estruga, escèptic, opina que el gravat no té públic. Home de poques paraules, s'ha prodigat poc els darrers anys i diu que se sent cansat, per això evita promocions, tot i que tornarà a Vilanova en la cloenda de la mostra. Feia deu anys que no exposava a la seva ciutat natal. «Fa una temporada que no tinc ganes de treballar», manifesta l'artista, de 77 anys.
Les activitats complementàries a l'exposició culminen al setembre amb Art i paraula, una explicació dels mites que inspiren algunes obres d'Estruga, a càrrec de la narradora Jordina Biosca, el dissabte 12 de setembre, a les 18.30 h, a La Sala. L'endemà diumenge, a les 12.00 h, hi haurà la darrera visita comentada a l'exposició.
Ariadna, l'escultura pendent
Si Pasífae s'ha convertit amb els anys en un símbol de la façana marítima de Vilanova, Òscar Estruga té ara pendent una altra escultura que s'ha d'instal·lar a l'espai públic de la ciutat. Es tracta d'Ariadna en el cercle, una peça que ha de lluir a la plaça Mediterrània, un espai nou de l'Eixample de Mar, un barri de nova creació. La instal·lació de la peça, però, està pendent des de fa més d'un any. Coincidint amb l'exposició a La Sala, l'escultura s'havia de col·locar definitivament el 27 de juny, però es va desaconsellar perquè els tècnics van argumentar que la instal·lació presentava problemes tècnics de subjecció de l'obra. L'artista, que va supervisar el procés, explica que l'obra es movia i va demanar reforçar-la, cosa que, en principi, havia de passar abans que acabi l'exposició a Vilanova, a mitjan setembre. La inauguració es va ajornar i encara no s'ha confirmat cap data. L'artista també va demanar aixecar-ne la base perquè l'obra estigués més protegida. Ariadna espera, mentrestant, als magatzems del Museu Víctor Balaguer.