Història
75è aniversari del final de la Guerra Civil
El règim, a Santa Cristina
L'arxiu cristinenc publica a internet les actes de les reunions que la comissió gestora franquista va fer el 1939 a l'Ajuntament
Al marge de la repressió, reflecteixen el racionament i la falta de recursos econòmics
El blat i la carn escassejaven a Santa Cristina d'Aro, com a la resta de Catalunya, acabada la Guerra Civil. Se'n va prohibir la venda a forans, amb un sistema de racionament escrupolós. A la caixa municipal, les poc més d'11.300 pessetes inventariades entre el febrer i el març d'aquell any s'escolaven setmana rere setmana. I al juliol les noves autoritats franquistes van arribar a posar diners de la seva butxaca perquè els números quadressin i a pagar factures. Però el comportament, que podria semblar fins i tot filantròpic, no redimeix altres despeses absurdes com ara l'aprovada quatre mesos després, el 13 de novembre, quan els edils de la comissió van aprovar per unanimitat contribuir al regal de l'Espasa de la Victòria al Caudillo, com els havia reclamat el governador civil.
Aquests i molts altres detalls dels primers mesos del règim franquista a l'Ajuntament cristinenc es poden trobar en les actes de les reunions que la gestora municipal va celebrar entre el 7 de febrer i el 28 de desembre del 1939, digitalitzades per l'Arxiu Municipal i consultables des d'ahir a internet. L'arxiver de Santa Cristina, Jordi Gaitx, adverteix que “ofereixen una visió molt oficialista” i que, per aprofundir en detalls més escabrosos, cal capbussar-se en la correspondència oficial; tot i això, la cinquantena de documents no deixen de ser “un testimoni essencial per conèixer el període”, en què dos veïns del municipi van morir afusellats i uns quants més van ser empresonats. Gaitx també destaca la feina inacabada del col·laborador de l'arxiu Lluís Maruny, que va iniciar el buidatge de la documentació el 2011 però que va morir l'abril del 2012, poc abans de completar-lo.
Tot i el traspàs de poders, literalment amb “perfecta cordialitat”, que “els components de l'Ajuntament marxista” van fer al representant local de la Falange, aquell 7 de febrer, Joan Mont va ser designat alcalde, amb Jaume Massa i Agustí Sala com a tinents d'alcalde i Ramon Motjé, Ferran Serra, Jaume Rosselló i Josep Casas com a regidors. I de seguida la prioritat va ser regular els abastiments de blat i carn i els racionaments, que ja s'haurien de pagar amb “moneda legítima”, amb uns quants dies de moratòria per aconseguir-ne.
Depuracions i nomenclàtor
Alhora, però, va començar la feina paral·lela de repressió: el 13 de febrer es va acordar no expedir certificats de “bona conducta” als regidors i càrrecs públics nomenats després del 18 de juliol del 1936; es va encarregar investigar l'actuació dels funcionaris municipals i, malgrat que alguns com ara el secretari i l'agutzil van ser readmesos, a finals d'any es va acordar la depuració d'alguns altres empleats. Els béns de l'antic mestre Francesc Camps van ser retinguts, fins que es presentés al registre. I, per fer quadrar la recaptació, es va amenaçar amb recàrrecs del 25% els morosos de la contribució. També els advertien que, si no pagaven al cap de poques setmanes, els embargarien els béns “sense cap mena de contemplació”.
Els canvis en el nomenclàtor, en canvi, es van fer esperar fins al 10 de juliol, quan de retruc es va acordar una recollida de fons per al sosteniment de la parròquia. Als carrers i les places de Santa Cristina també van arribar els tradicionals noms del Caudillo –a la plaça Baldiri Reixach–, del falangista José Antonio –al carrer Teulera– i del conservador Calvo Sotelo –al carrer Comerç–, a més de generals colpistes com ara Mola i Queipo de Llano.
Pel que fa a abans d'aquest període, l'arxiu cristinenc també custodia actes i documents des del 1854, quatre anys abans que el municipi se segregués de l'antic Ajuntament de la Vall d'Aro, el 1858.