Remoure per reaccionar

Al 2007, Mario Gas va estrenar Homebody/Kabul al Teatro Español, amb Vicky Peña interpretant el monòleg d'una bibliotecària de Kabul que és rescatada i traslladada a Londres per uns anglesos. La producció va fer una breu estada el 2008 al Teatre Romea després de passar pel Teatre Fortuny de Reus. Ara, set anys després, Peña ha traduït al català, de l'anglès, aquell monòleg pensant en la necessitat de poder fer una temporada més àmplia a Barcelona i treballar una gira per Catalunya. Estrenat ahir, es podrà veure fins al 20 d'abril a l'Espai Lliure. Una història que vol commoure però que és decisió del públic de rebel·lar-se a la comoditat d'avui, insinuen Gas i Peña.

El pensament interior de la dona és imparable. Una riuada d'informació i d'emocions que embriaga l'espectador i que l'obliga a repensar la situació i el pensament d'aquest personatge de tornada cap a casa. Ella és orgullosa de la seva cultura, que comprova que ha estat arraconada entre els talibans i també l'Occident. Ella es revela com una mare intel·ligent, compromesa i que es vol fer responsable del futur de la seva filla. Peña tornarà a l'Espai Lliure, on el 2007 ja va representar una peça que també clama contra la poca responsabilitat del Primer Món: Après moi, le deluge, de Lluïsa Cunillé. Tant l'autora de Badalona com “l'incòmode” Kushner (sentencia Gas, que potser per això, l'adora) senten la necessitat de remarcar la responsabilitat del Primer respecte al Tercer Món: “ara la ratlla és tant manifesta a Ceuta i Melilla...” comenta Peña.

L'obra de Kushner, escrita abans de l'11-S, és un díptic que, segons defensa el director, cada peça té entitat per si mateixa. Ara la recuperen en català, pensant que podran fer-la girar per Catalunya. Ho haguessin pogut fer en castellà però els va semblar que seria una demostració de mandra i que, si la producció era catalana, el més lògic seria fer-ho en català. Si més tard es presenta una possible gira en castellà, la traduirien per dur-la a l'Estat.