Sota l'ombra de Karzai

L'Afganistan, un país castigat per la guerra, per la corrupció, pels xocs entre tradicionalistes i moderats, i per una economia lligada a l'opi i al narcotràfic vota avui. Ho fa sense la màxima figura política, l'home que ha dominat el país des del 2001 i que no es torna a presentar a un tercer mandat perquè la Constitució afganesa ho impedeix. A ningú se li escapa que Hamid Karzai (Kandahar, 1957) continuarà movent els fils a l'ombra. El president domina les xarxes polítiques de tot el país i té un rol important en l'elecció del nou mandatari. A les eleccions es presenten una desena de candidats però, segons els experts, són tres els que passarien a la segona volta. Tot i que públicament ha anunciat que no dóna suport a cap candidat, és obvi que el seu home és Zalmai Rassoul, ministre d'Afers Estrangers des del 2010. Aquest metge de 70 anys, però, no tindria el suport popular dels votants.

Els altres candidats que tenen més possibilitats, són Abdal·là Abdal·là, que també ha participat en els governs de Karzai, tot i que ja es va presentar com a candidat independent a les eleccions del 2009, en què va obtenir més del 30% dels vots. L'altre candidat en disputa és Ashraf Ghani (Logar, 1949), que va quedar quart en les eleccions del 2009. Aquesta campanya és la primera en què les noves tecnologies han irromput amb força. Tot i ser un país amb escasses connexions, a les zones urbanes i sobretot els joves són els que estan sent més actius. Així, a Facebook els candidats agrupen milers de seguidors, segons assegura l'investigador Malaiz Daud, expert en l'Afganistan

Karzai ha estat més de deu anys en el poder i tot aquest temps li ha servit per dominar tot el sistema polític. El líder afganès no ha deixat que els estudiants, per posar un exemple, puguin entrar en política. Tampoc li agraden els partits polítics. De fet, el Parlament, a la pràctica té poc poder. “També és evident que Karzai és un polític jove i que no acabarà aquí la seva carrera política”, hi afegeix Daud.

Tot i aquests aires de renovació, el nou president tindrà un gran repte. És l'opinió de Thomas Ruttig, fundador, codirector i analista del think tank independent Afghanistan Analists Network (AAN). “El nou president ha de cobrir les necessitats bàsiques de la població”, diu Ruttig, que hi afegeix que també es important que la gran quantitat de diners que arriben al país serveixin per millorar les condicions de vida des afganesos. “Karzai és responsable del que ha passat amb el destí dels diners, però ara Occident tampoc es pot rentar les mans, seria injust”indica Ruttig.

Un altre problema de les eleccions és el de la transparència. Per començar, és complicat saber quanta gent hi ha a l'Afganistan. No hi ha un cens electoral i això fa que les estimacions de la població vagin dels 26 als 32 milions d'habitants, fet que deixa la via oberta al frau. Hi ha zones del centre del país on encara hi ha molta neu i es fa complicat desplaçar-se. En les zones on els talibans són més forts també hi ha amenaces per als que gosin anar a votar. Els atacs s'han intensificat durant les últimes setmanes –ahir va morir una fotògrafa alemanya i una periodista canadenca va resultar ferida en ser tirotejades per homes vestits amb uniforme de la policia local a l'est del país– i tot i la insistència de Karzai, els talibans no han volgut entrar en política. Arran d'aquesta situació, algunes veus es comencen a alçar contra el sistema. “És possible que si hi ha algun tipus de manipulació puguem veure manifestacions similars a les que hi va haver a l'Iran”, diu Maud.