En record de Modest Prats
Aquesta setmana ha estat enterrat mossèn Modest Prats i Domingo, sacerdot, filòleg i teòleg castelloní nascut en plena voràgine de la Guerra Civil espanyola del 36, un temps immers en un esclat d'odis i venjances que s'emportà el pare (en Baltasar Prats, el “ferrer de les alegries”) i l'oncle, morts a trets a Montcada quan només tenia tres mesos d'edat. Orfe del pare des de ben petit, la seva infantesa quedà en mans de la mare, Enriqueta Domingo, i de l'avi.
Després dels estudis inicials al col·legi de Castelló d'Empúries, va ingressar al Seminari de Girona i el 1959 va ser ordenat sacerdot. Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona i teologia a la Universitat Pontifícia Lateranense de Roma i a la Facultat de Teologia de l'Institut Catòlic de París. Aviat va esdevenir professor, una de les principals facetes de la seva vida, primer al mateix Seminari de Girona, després a la Facultat de Teologia de Barcelona i finalment al Col·legi Universitari i a la Universitat de Girona, al departament de filologia, del 1971 al 2001, en què vaig tenir l'oportunitat de ser alumne seu i assistir a les seves classes, autèntiques lliçons de saviesa i d'una cultura extraordinària.
Paral·lelament, desenvolupà una intensa tasca investigadora i de recerca lingüística i literària, fruit de la qual és la seva obra principal Història de la llengua catalana, juntament amb Josep Nadal, i un dels darrers títols publicats, Engrunes i retalls. Escrits de llengua i literatura catalanes, a cura de Francesc Feliu. D'un to més personal i confessional, trobem el Modest Prats més íntim i proper al darrer llibre publicat encara en vida, Homilies de Medinyà.
Fou, a més, cap dels serveis territorials de Girona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya durant els anys 1981 i 1982, tasca que compaginà amb la docència i la investigació. La seva altra gran vocació fou la sacerdotal, a la qual dedicà gran part de la seva vida. Fou rector de Santa Maria de Vista Alegre, de Vilafreser i Medinyà i també de l'església del Mercadal de Girona, i també desenvolupà el càrrec de delegat episcopal del secretariat diocesà de Justícia i Pau. L'any 2004 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva obra i la seva trajectòria en defensa de la llengua i la cultura catalanes.
La vida i l'obra de Modest Prats són l'exemple d'una generació que va lluitar per viure, per reeixir i per tirar endavant malgrat un context social i polític difícil. La seva ingent tasca filològica, a l'altura de la de Joan Coromines, ens ha deixat el volum que tota llengua normalitzada ha de tenir fet, la Història de la llengua catalana. Com a filòleg i com a castelloní, no puc fer més que agrair el seu exemple i la seva dedicació al que veritablement estimava: el seu poble i la seva llengua.
* Jordi Canet Avilés, filòleg de Castelló d'Empúries