Per a les hemeroteques
Faig referència a l'entrevista feta per Jordi Grau a Jaume Teixidor i a l'article de Manel Mesquita, publicats diumenge dia 16.
Com a gironí, nascut al carrer del Carme (què te aquest carrer, que a una determinada generació ens té el cor robat?), diré que l'entrevista feta a Jaume Teixidor és bona de debò, sobretot, quan parla d'aquest entranyable carrer. Ara bé, hi ha unes dades determinades que al meu entendre no són correctes, o be permeten una possible discussió; quan s'explica la tràgica mort del seu pare a l'altura de can Canet, l'entrevistador situa aquest indret «al davant de la Creu de Palau». Al meu entendre, can Canet sí que estava situat al davant de la creu, però la creu del carrer del mateix nom, a l'encreuament amb Migdia, on ara hi ha un establiment de menjar ràpid. Llegint l'explicació feta, tindria poca lògica que per anar de l'estació al carrer del Carme s'hagués de passar per la Creu de Palau (?).
Ja que hi som, afegiria que sí, en Jaume va ser «dimoni gros» amb en Casas i en Donato –l'Aram i Batus d'una generació–, però també amb Joan Donat i Joan Ribas, que ho van ser d'una altra.
I anem ara amb La Galeria d'en Manel. Com molt bé diu, la «sirena dels Químics» era l'equivalent de les campanes de la catedral, per als de fora muralla. No recordem els tocs a les 6 del matí. Al nostre temps, la sirena sonava a les 8, 12, 14 i 18 hores. Segurament que en Manel té raó, però, si la memòria no ens falla, després d'escoltar els tocs 32 anys, creiem que nosaltres també.
Bé, per nom sóc Pere, però quan es toca Girona puc ser «perepunyetes». Perdoneu. Més que res, per quan en el futur algú consulti les hemeroteques. Visca el carrer del Carme!