Missió: reduir l'abstenció
CiU i ERC volen convertir les europees en un clam per la consulta per mitjà d'una alta participació
Les eleccions del 2009 van registrar a Catalunya un rècord negatiu, amb només un 36% de votants
Convergència i Esquerra volen convertir les properes eleccions europees en un clam a Catalunya en favor del dret a decidir que arribi a les orelles de totes les cancelleries europees. Busquen, doncs, una alta participació. Per aconseguir-ho haurien de trencar la tendència a la baixa registrada en les xifres de votants a Europa els darrers quinze anys. El 2009 hi va haver la taxa d'abstenció més alta de la història en uns comicis a Catalunya. Només un 36% dels ciutadans amb dret de vot van anar a les urnes. El proper mes de maig pot ser molt diferent. La tensió entorn del conflicte Catalunya-Estat i l'intent d'internacionalitzar el procés sobiranista podrien fer augmentar les nefastes xifres de participació de les europees.
La feina per rellançar la participació en les eleccions europees serà dura perquè els partits, en línies generals, han apostat per candidats nous i no gaire coneguts pels catalans. El líder de les Joventuts Socialistes, Javi López, el filòsof Josep-Maria Terricabras (ERC), el diplomàtic Ernest Urtasun (ICV-EUiA) i l'advocat Javier Nart (Ciutadans) es presenten per primer cop a unes eleccions. Només CiU i el PP repeteixen amb els seus actuals eurodiputats, Ramon Tremosa –potser el perfil més conegut– i Santiago Fisas. A més, la CUP ni es presenta i probablement demanarà l'abstenció als seus votants, 126.000 en les últimes eleccions catalanes.
El president de la Generalitat, Artur Mas, va arribar a dir el cap de setmana passat que en aquests comicis europeus “ens juguem com i qui defensa Catalunya a Europa” i qui lidera “el camí de la recuperació econòmica”. Segons exhortava Mas, “si som capaços d'omplir carrers, també hem de ser capaços d'omplir urnes. No podem fallar en cap ocasió que se'ns presenti”. En la mateixa línia, el candidat d'ERC Josep Maria Terricabras va demanar dissabte passat una alta participació el 25 de maig, ja que “ens omplim tots la boca amb l'important que és Europa i diem que els altres són menys europeus i en canvi voten molt més”.
El cert és que en les passades europees l'abstenció a Catalunya va arribar a més de tres milions de persones, un 63% del cens. En canvi, a la resta de l'Estat, l'abstenció, tot i ser alta, va quedar en el 55%. Al País Valencià l'abstenció es va reduir a un 47% i a Madrid, al 49%. En cinc anys, però, el clima polític ha canviat radicalment.
La participació a Europa baixa vint punts en 30 anys
En les primeres eleccions europees, el 1979 i amb només nou països, la participació va ser del 62%. En les últimes europees, el 2009 i amb 27 països, la participació va quedar en el 43%. La participació a Catalunya i a l'Estat espanyol va ser encara més baixa. La tendència a la baixa dels darrers quinze anys podria trencar-se aquest 2014. Tot i això, tots els partits reconeixen la dificultat d'implicar la ciutadania en aquests comicis. El cert, però, és que la participació és molt diferent segons el país. Les taxes més baixes són les de països recentment incorporats a la UE com Eslovàquia (19%), Polònia (24%), Romania (27%), Eslovènia (28%) o la República Txeca (28%). En canvi, les més altes, a banda dels països on el vot és obligatori, com ara Bèlgica o Luxemburg, es donen a Malta (78%), Itàlia (65%), Dinamarca (59%) o Xipre (59%). El que sembla clar és que la implicació ciutadana en les eleccions europees ha anat constantment a la baixa i, fins i tot, com més països en formen part més alta és l'abstenció. El fet que el Parlament Europeu –escollit directament pels ciutadans– tingui un paper menor que l'elitista Comissió Europea –escollida pels governs– provoca que les institucions europees apareguin allunyades de la ciutadania. Acces Info Europe, organització de defensa dels drets humans, denuncia en un estudi recent que “una abstenció tan elevada indica un índex d'interès per la política comunitària molt baix”.