La jornada del “pòquer de papes”

Des d'ahir a un quart d'onze del matí, els papes Joan XXIII i Joan Pau II ja són sants. El papa actual, Francesc, i el papa emèrit, Benet XVI, van presidir una cerimònia inèdita: per primer cop en la història, dos pontífexs han estat proclamats sants conjuntament i, a més, amb la presència de dos papes vius. És per això que la jornada d'ahir, a Roma, ha estat popularment batejada com el dia “del pòquer de papes”.

Prop d'un milió de pelegrins van viatjar fins a la capital italiana per assistir a la canonització. Un bon grapat, la nit anterior, van dormir pels carrers de la ciutat o dins d'esglésies, que van restar obertes en un inusual horari nocturn. La plaça de Sant Pere, on es va celebrar l'acte, va quedar petita per acollir-los i es van habilitar espais amb pantalles gegants arreu de la ciutat.

Sota un cel espectral que no va mostrar el sol en cap moment, Francesc va definir Karol Wojtyla i Angelo Giuseppe Roncalli com dos “sacerdots, bisbes i papes del segle XX”, que no es van “deixar aclaparar per les tragèdies del segle”. “En ells, Déu va ser més fort”, va dir Jorge Maria Bergoglio. A Joan XXIII el va descriure com “el papa de la misericòrdia”, mentre que Joan Pau II va ser, per Francesc, “el papa de la família”.

L'acte va desenvolupar-se seguint el protocol més estricte. Francesc, a diferència del que acostuma a fer, no va improvisar en cap moment. Després del solemne “Ho ordeno” en llatí pronunciat per Bergoglio, que va oficialitzar així la proclamació de santedat dels dos papes, la gentada va esclatar en aplaudiments.

A continuació, les relíquies dels dos nous sants van ser portades a l'altar major. La de Joan XXIII era un tros de pell extret en l'exhumació del 2001, mentre que la de Joan Pau II era una ampolla amb sang seva. La relíquia de Roncalli la van dur els seus familiars; la de Wojtyla Floribeth Mora, la dona de Costa Rica que, segons l'Església catòlica, es va beneficiar del segon miracle atribuït a Joan Pau II, mentre mirava a la televisió la cerimònia de beatificació del papa polonès, el 2011.

A l'acte van assistir 93 delegacions de govern i 24 caps d'estat. En nom de la Generalitat, hi va anar la vicepresidenta, Joana Ortega. També hi va ser present el president de Zimbawe, Robert Mugabe, malgrat que des del 2002 una sanció imposada per la Unió Europea li prohibeix, teòricament, l'entrada en territori europeu. El Vaticà es va afanyar a precisar que no va enviar invitacions, sinó que van ser les delegacions de cada país les que van demanar assistir a l'acte. Les autoritats es van comportar de maneres diverses quan Bergoglio les va saludar. Mentre alguns feien genuflexions exagerades davant del papa, que evocaven èpoques passades, d'altres van aprofitar l'ocasió per apuntar-se a la modade les autofotos, desembutxacant càmeres digitals i telèfons mòbils per immortalitzar el moment al costat del mediàtic pontífex.

El papa Francesc, que quan va arribar al càrrec es va trobar el procés de canonització de Joan Pau II pràcticament enllestit, ha volgut equilibrar l'acte de santificació del pontífex conservador fent-lo coincidir amb la del papa del concili Vaticà II, conegut com el “papa bo”, ideològicament més proper a Bergoglio. Un intent d'unir, en una cerimònia promocional d'enorme pes simbòlic, els dos esperits que pugnen en el si de l'Església actual.