El temps complica la vida als al·lèrgics
Els xàfecs que van caure durant el mes d'abril han fet variar les concentracions de pol·len
Els experts parlen ara d'una estació problemàtica
de les herbes
Les pluges que van caure al llarg del mes d'abril poden fer variar substancialment les concentracions atmosfèriques de pol·len. I les previsions inicials que havien fet els experts en el sentit que aquesta primavera resultaria poc problemàtica per als al·lèrgics al pol·len han canviat i ara ja es parla d'una estació, de moment, igual de complicada que altres anys per a aquest col·lectiu.
El pol·len del xiprer va ser el primer a aparèixer i va batre rècords històrics en algunes localitats. I, a diferència del que s'havia previst, va passar el mateix amb els plataners d'ombra, com ara els que hi ha a la Devesa de Girona, que també van assolir uns nivells de pol·linització excepcionals, segons va explicar la doctora Jordina Belmonte, coordinadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) i directora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A mitjan maig, s'espera l'eclosió de les oliveres, amb una presència notable en terres empordaneses. I, segons la doctora Jordina, tot fa pensar que arribarà a índexs també importants, en la mateixa mesura que ho van fer xiprers i plataners.
En aquests moments, comencen a augmentar els nivells del pol·len de parietària i també de les herbes, és a dir, del plantatge, les gramínies i els blets. La doctora Belmonte explica que per a les persones que són al·lèrgiques al pol·len aquesta primavera continuarà complicada, igual que altres anys. Però adverteix que la continuïtat de les pluges podria allargar la vida del pol·len de les herbes i afectar negativament les persones sensibles als processos de pol·linització, però que encara no han debutat amb símptomes propis dels al·lèrgics. “Aquest grup de persones podria acabar manifestant al·lèrgies”, avisa l'especialista. La doctora Belmonte afegeix que el que aniria molt bé per als al·lèrgics és que les temperatures assolissin, sobtadament, valors molt alts, de manera que les plantes s'assequessin de cop i volta i es trenqués el cercle de la pol·linització. Per tenir una informació actualitzada dels nivells de tot tipus de pol·len, la XAC posa a disposició el lloc web http://lap.uab.cat/aerobiologia.
Maig i juny, els pitjors
Els especialistes que tracten amb al·lèrgics també han notat els canvis de les condicions meteorològiques. El doctor Santiago Aparicio, al·lergòleg de Clínica Girona, explica que des de Setmana Santa cap aquí la pressió assistencial ha baixat i ara per ara estan en un moment tranquil. Reconeix, però, que no sap quant temps pot durar aquesta situació. “Ha baixat la calor i ha plogut, i això és positiu per a les persones amb al·lèrgies”, argumenta.
No obstant això, el doctor Santiago Aparicio fa notar que els mesos que solen ser pitjors per als al·lèrgics –ben entrat el maig i el juny– encara han d'arribar. I es mostra caut a l'hora de fer prediccions. I, mentrestant, recomana als al·lèrgics al pol·len que evitin entrar en contacte amb aquells espais naturals que els poden resultar perjudicials.
Bona part del pol·len
és transportat pel vent. Quan una persona que és sensible a un determinat tipus de pol·len, o a tots, es troba en una zona on es presenta en concentracions elevades i el respira, es desencadena la reacció al·lèrgica. Aquesta reacció es manifesta amb símptomes de rinoconjuntivitis o d'asma bronquial, i també cutanis, que poden ser d'aparició i de gran intensitat i que afecten la qualitat de vida de la persona.
Segons dades de la XAC, les tipologies de pol·len més abundants a l'atmosfera de Catalunya són els de xiprer (23%), plàtan d'ombra (10%), parietària (6%), olivera (5%), gramínies (4%) i quenopodiàcies o blets (3%). En gran mesura, aquestes varietats de pol·len coincideixen amb els tipus que més afecten els pacients al·lèrgics. D'acord amb dades de la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica (Scaic), els tipus de pol·len amb més incidència són el de gramínies, amb un 50% d'afectats, seguit del pol·len plàtan d'ombra (25%), parietària (20%), xiprer (15%), olivera (15%) i quenopodiàcies (10%).
LA XIFRA
LES FRASES
La incidència de les al·lèrgies creix un 2%
N.AEn els països desenvolupats, el nombre de malalties al·lèrgiques s'ha duplicat en els últims quinze anys i ja afecten el 25% de la població, segons informa la Scaic. La prevalença d'aquestes patologies tendeix a augmentar i aquest increment és més important en la població pediàtrica. L'asma s'ha convertit en la malaltia crònica més prevalent en la infància i l'adolescència. La incidència de les malalties al·lèrgiques creix a raó d'un 2% anual.
A Catalunya, hi ha un milió i mig de persones afectades. L'al·lèrgia respiratòria és la patologia al·lèrgica més freqüent. La rinitis té una prevalença entre el 20% i el 25% i l'asma, entre el 4% i el 7%.
Diversos estudis han demostrat que la rinitis al·lèrgica és un factor de risc important per al desenvolupament de la malaltia asmàtica. L'asma pot afectar entre el 20% i el 50% dels pacients amb rinitis al·lèrgica. I la majoria dels pacients asmàtics tenen rinitis (70%-95%). Aquests fets han posat damunt la taula el concepte “d'una via respiratòria, una sola malaltia”.
Múltiples estudis han posat en evidència la relació causal entre la sensibilització al·lèrgica i l'aparició de rinitis, conjuntivitis i/o asma, i malgrat que altres factors influeixen en el seu desenvolupament, l'exposició a al·lergògens s'ha proposat com un dels més determinants.
A pesar que els símptomes d'asma són similars en totes les edats, l'asma infantil té uns trets diferencials que són més rellevants en els lactants i en els preescolars i que afecten el diagnòstic, la valoració de la gravetat, el grau de control, l'evolució i el tractament. Les malalties al·lèrgiques tenen un fort impacte en la demanda de recursos sanitaris: elevades despeses sanitàries, visites a urgències, hospitalitzacions i fàrmacs, en especial quan els pacients no estan diagnosticats i tractats adequadament. També són elevats els costos socials i familiars, ja que motiven pèrdues d'hores de treball i absentisme escolar. Tenen un impacte negatiu en la qualitat de vida dels pacients i, en el cas dels nens, també en la dels seus cuidadors.