Bisbes de València i de Barcelona

Al País Valencià, l'Església, ha jugat des de 1707 fins ara, tret d'algunes excepcions, sempre a favor de l'espanyolisme i del secessionisme anticatalanista, en contra de la nostra valencianitat i catalanitat; sembla que el que volen fer, ara, des de Madrid i Roma, és “valencianitzar” l'església de Catalunya, que, en realitat, significa espanyolitzar-la del tot. Antonio Cañizares, nascut a les comarques castellanes del País Valencià, va estudiar a la postguerra al Seminari de Montcada, València, just quan el rector era Antonio Rodilla, també de les comarques castellanoparlants de València, un amic de Blas Piñar, que el visità sovint i el portà per conferenciar allà dues o tres vegades per formar els capellans en l'espanyolisme més tronat.

El “rodillisme” fou un moviment feixista, clerical i anticatalanista d'extrema dreta durant la puta postguerra que diria Josep Piera. Volen posar d'arquebisbe a un senyor educat en el feixisme ‘rodillista', que, des de sempre, s'ha pronunciat a favor de la indissoluble unitat d'Espanya i contra el dret a decidir, a l'estil dels dictadors que hem patit, que està atacat d'espanyolisme i de catalanofòbia. Tot i que, com que jo no sóc membre de l'església, em sembla que la seua presència a Barcelona, segurament, impulsarà més el laïcisme i l'independentisme a tots els Països Catalans, com a reacció en defensa pròpia de la nostra catalanitat atacada i asfixiada des de PP i per la CEE, treballant com si la seua missió prioritària, de l'església, fos l'espanyolització i la castellanització completa de tots els catalans d'arreu del món.

Així que avant; en aquest cas, no hi ha mal que per bé no vinga!