Ingressa a presó l'exdirigent d'UDC Vicenç Gavaldà, condemnat pel cas Pallerols
L'Audiència de Barcelona va decretar el seu empresonament i el de l'empresari Fidel Pallerols un cop el govern va denegar la petició d'indult
Tots dos van ser condemnats a passar set mesos a la presó per falsedat i frau en ajudes destinades a cursos de formació ocupacional
L'exsecretari d'Organització d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Vicenç Gavaldà, ha ingressat aquest dijous a la presó de Can Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), segons han confirmat a l'ACN fonts penitenciàries.
L'Audiència de Barcelona va decretar l'empresonament de Gavaldà i de l'empresari Fidel Pallerols, que encara no ha ingressat a cap centre penitenciari. Tots van ser condemnats a set mesos de presó per falsedat i frau en ajudes destinades a cursos de formació ocupacional en l'anomenat cas Pallerols.
Tot i que la condemna era menor als dos anys de presó i, habitualment, el tribunal suspèn l'entrada a presó a les persones sense antecedents, en aquest cas el tribunal va ordenar de Gavaldà i Pallerols a un centre penitenciari per donar exemple. A més, el Consell de Ministres del 21 de març va denegar les peticions d'indult que aquests els dos condemnats havien demanat al govern espanyol.
Davant d'això, el tribunal va acordar portar a terme els tràmits necessaris per al compliment de les penes imposades i va alertar que, si Gavaldà i Pallerols no ingressaven a presó de manera immediata en uns dies, se'ls posaria en crida i cerca. De moment, Gavaldà ja ha ingressat al Centre Penitenciari Can Brians 1.
Abans que s'acordés la suspensió de l'execució de la condemna arran de la petició d'indult que finalment ha estat denegada, l'Audiència de Barcelona ja havia acordat l'ingrés de Pallarols i Gavaldà al·legant que els fets que se'ls imputaven eren d'una “inqüestionable gravetat” i que l'empresonament tindria un caràcter exemplaritzant. Els magistrats de l'Audiència van destacar en la seva decisió del 2013 que davant els “dramàtics índexs de desocupació” resultaria “obscè” que la Justícia prengués decisions que animessin o no suposessin un fre a conductes que comportessin un ús indegut de fons públics.
El cas va suscitar molta polèmica perquè no es va fer el judici, ja que el fiscal i els acusats van pactar una condemna de conformitat després que aquests reconeguessin el frau.