L'ascensor social s'espatlla
Dos professors de la UAB i la UB fan un estudi en què analitzen com la crisi afecta la mobilitat social
Alerten dels greus efectes de la reducció de les classes mitjanes
En una societat oberta, ideal, l'origen dels pares no hauria de determinar el destí dels fills. El canvi d'estatus econòmic o de classe social dependria més de l'educació i l'esforç personal que no pas de l'herència. En aquest tipus de societat ideal, un fill d'obrer sense formació tindria les mateixes possibilitats que un de classe benestant.
Tot i que Catalunya està lluny d'aquesta societat utòpica, durant dues dècades hi va haver una alta mobilitat social intergeneracional –a l'entorn del 78% entre els anys 1985 i 2005–, segons un estudi del sociòleg de la UB Xavier Martínez Celorrio. La crisi econòmica, però, ha provocat també canvis en els patrons de mobilitat i els experts asseguren que ha espatllat l'ascensor social. La classe mitjana ha estat la principal damnificada i també han aparegut classes noves com ara la de persones pobres però amb un alt nivell educatiu. Segons un estudi europeu, el 69% dels espanyols veuen difícil que els seus fills millorin l'estatus social.
En vista d'aquesta realitat i alarmats per les conseqüències que aquests canvis generaran en el futur, el catedràtic d'economia de la UAB Jordi Caballé i el professor d'economia de la UB Xavier Raurich han iniciat un projecte de recerca finançat per Recercaixa que intenta explicar la mobilitat social en funció de tres mecanismes: l'herència, l'educació i l'esforç que els individus estan disposats a fer al llarg de la vida.
“A l'Estat espanyol, la probabilitat que una persona pobra continuï sent pobra és del 30% i només un 10% de ciutadans aconsegueixen pujar en l'esca-la social”, explica Caballé. Aquesta és la situació actual. Però els economistes es mostren convençuts que sense unes fortes polítiques públiques equilibradores es posa en perill la igualtat d'oportunitats de les generacions futures.
Taxes universitàries
Caballé troba especialment criticable la decisió de la Generalitat d'apujar les taxes universitàries sense acompanyar la mesura d'un augment de les beques i altres ajudes econòmiques directes. Preveu que les conseqüències de la mesura es començaran a veure d'aquí a 15 anys. “L'accés a l'educació ha d'estar garantit per a tots els que tinguin talent i voluntat per estudiar. Totes les mesures que en un període de crisi com l'actual accentuïn l'empobriment directe de les classes mitjanes i baixes es tradueixen en pèrdua de talent i en un obstacle afegit a la mobilitat social.” I és precisament aquesta pèrdua de talent el que, diuen els economistes, no es pot permetre la societat catalana, ja que això “s'acabarà traduint en menys creixement del PIB futur”.
Caballé entén que actualment Catalunya està lluny d'una situació de mobilitat ideal. Se situaria entre els països nòrdics, amb una mobilitat alta, i els EUA, on, contradient el tòpic de “gran terra d'oportunitats”, els pobres tenen un 40% de probabilitats de continuar sent pobres.
Des d'aquest punt de vista, el que més preocupa els investigadors és quins factors impedeixen que un fill de classe baixa ascendeixi socialment. I és aquí on l'educació té un paper fonamental. “Els fills amb entorns socials desfavorits s'enfronten a una doble barrera: la renda i el nivell d'estudis dels pares”, indica Caballé, que entén que “el que més importa a l'hora d'incentivar que els fills puguin estudiar és el nivell formatiu dels pares”, tot i que es poden donar molts casos en què “les mateixes restriccions econòmiques no permeten que els fills continuïn estudiant”.
En canvi, en el cas de les classes benestants, també hi ha un factor que pot intervenir negativament en el nivell d'esforç dels fills. “Allà on tot s'aconsegueix amb facilitat pot passar que no s'estimuli que els fills facin un esforç per formar-se”, assenyala.
Malgrat que la recerca tot just comença ara, els economistes ja s'atreveixen a afirmar que la crisi econòmica també modificarà l'estructura de classes. I parlen no només de gent en situació de pobresa però amb formació, sinó també de gent amb un nivell adquisitiu alt però sense formació, així com de gent amb formació però amb una renda baixa i de gent amb formació i amb salaris elevats.
LES FRASES
Classes mitjanes i cohesió social
“A curt termini, el descens social provocat per la crisi afectarà cada vegada més les classes mitjanes i els joves llicenciats.” Ho diu el professor de sociologia de la UB Xavier Martínez Celorrio en l'informe Cohesió social: l'ascensor social en temps de crisi. Jordi Caballé, catedràtic d'economia de la UAB, adverteix que la reducció de les classes mitjanes provoca “un augment de la polarització de classes”.
Aquesta polarització de la societat no és gratuïta, ja que, recorda Caballé, “s'ha traduït històricament en uns graus molt més elevats de conflictivitat social”. L'economista recorda que, a Europa, aquestes classes mitjanes amenaçades tendeixen a decantar-se, “com a reacció defensiva i certament irracional, per opcions polítiques populistes i feixistes que també suposen una amenaça per a la convivència”. I no només això: Caballé recorda que, si es mira en termes socioeconòmics, “les classes mitjanes sempre han estat un factor d'estabilitat i cohesió social”.