cultura

SUSANA RUIZ

ESCULTORA. AUTORA DE L'ESTÀTUA DE MANOLO ESCOBAR QUE S'INAUGURARÀ DEMÀ AL PASSEIG DE LA SALUT DE BADALONA

“He fet un Manolo Escobar agraït i proper a la gent”

“L'escultura vol ser un homenatge a l'època daurada del cantant i a tots els emigrants que, com ell, van marxar de la seva terra a la recerca d'un futur millor”

“Està pensada perquè la gent s'hi apropi i l'agafi del braç per fer-se una foto amb ell, i també té un trau a la solapa perquè qui ho vulgui li pugui posar una flor natural”

Susana Ruiz va començar a formar-se en el món de les arts plàstiques a l'escola Pau Gargallo de Badalona, on va tornar després de passar vint-i-cinc anys per terres americanes. L'any 2010, de la mateixa escola va sortir la proposta de materialitzar el projecte del Mono, que és el responsable que l'Ajuntament de Badalona hagi confiat ara en ella per donar forma a l'homenatge a Manolo Escobar. Per fer-ho possible, ha treballat durant mesos al taller BDN, on la figura ha anat prenent forma. Demà a dos quarts de set de la tarda hi haurà l'acte inaugural de la peça, on hi assistiran la vídua i la filla de l'artista, entre d'altres familiars.
Tinc moltes idees per dinamitzar espais. Espero que a partir d'ara sigui més fàcil tenir feina

Susana Ruiz és la mare del Mono, l'escultura del símbol de la coneguda marca d'anís badalonina que, des de la seva posició a l'entrada del pont del Petroli, s'ha convertit en un dels punts més fotografiats de la ciutat. Demà mostrarà el seu nou treball, una escultura del cantant Manolo Escobar a Badalona.

Com s'ha plantejat el projecte de Manolo Escobar?
De seguida vaig tenir clar que calia reflectir l'època quan va tenir fama, que són els anys setanta, quan vivia a Badalona i tenia entre 40 i 45 anys. És el Manolo que la gent té més present. Vaig parlar amb molta gent i buscar moltes fotos i entrevistes de l'època per començar a pensar en un gest. Jo no l'havia vist mai en persona.
No ha tingut gaire temps per fer-lo.
Em van trucar el desembre i vaig presentar la maqueta a principi de gener amb la idea de tenir-lo enllestit el maig. Ho he treballat conjuntament amb una altra escultora, la Laia Pla, per no sentir la pressió del temps i per donar qualitat encara que s'hagi fet en poc temps. He comptat amb altres ajudes com la d'un especialista en pròtesis dentals perquè les dents fossin el més realistes possibles i la família de Manolo Escobar m'ha cedit unes sabates seves.
Vist el resultat final, què creu que reflecteix l'escultura?
La gent el veurà com una persona propera. Ell estava convençut que hi havia molta gent que cantava com ell o fins i tot millor i sabia que la música que feia era molt popular. Sentia l'afecte de la gent i n'estava molt agraït. Estic satisfeta del resultat, segur que hi ha coses que es podem millorar però crec que té l'alè de la vida.
I més enllà de la figura?
És un homenatge al que representa i a la seva època, un moment de migracions. Ell mateix va ser un emigrant que va arribar aquí amb els deu germans i la cabra i es van posar tots en un pis i a treballar del que van trobar. Manolo Escobar reflecteix el somni de tots els emigrants, que marxen de la seva terra i volen que els vagi bé. Ell és l'exemple d'un home que ha treballat molt partint de zero.
S'hi podrà interactuar amb l'escultura?
Està pensada per tenir proximitat. El podran agafar del braç per fer-s'hi una foto. A la solapa de la butxaca hi hem fet un trau perquè qui vulgui li pugui posar una flor. A més, en contrast amb el bronze li donarà un toc artístic molt bonic.
Li agrada l'emplaçament triat per col·locar-lo.
Sí, és al mig del passeig de la Salut, de manera que si li fas una foto hi surt al fons la torre del rellotge de l'Escorxador, que és un dels símbols del barri. La gent que vingui a veure'l haurà de recórrer un tram del passeig. Si només servís perquè s'activés comercialment la zona i per donar a conèixer aquest barri de Badalona, ja seria prou bo.
Creu que tindrà el mateix èxit que ha tingut el Mono?
No ho sé. El que passi dependrà de diversos factors. Jo puc garantir que està ben feta i m'agradaria pensar que tindrà un èxit semblant.
Fa gairebé dos anys de la inauguració de l'escultura del Mono al passeig Marítim. S'esperava l'èxit que està tenint?
No m'ho esperava. Al principi, no m'ho acabava de creure, venia a seure a un banc per observar la reacció de la gent. M'encantava mirar des de l'anonimat, sense haver-me de sentir protagonista.
I després del Manolo, què?
Tinc moltes idees per dinamitzar espais, per recobrar memòries. Crec que després del Mono i el Manolo serà més fàcil tenir feina, tot i que no confio que em ploguin encàrrecs. Ara estic col·laborant amb la fira Badalona Home Design perquè l'art formi part de la decoració a interior de les cases, i el 7 de juny, juntament amb la Laia Pla, inaugurem una exposició d'escultures a la botiga de vins Cristina Guillén de Badalona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia