Desmond Tutu defensa el dret de Catalunya a decidir

Premi Nobel de la Pau el 1984 per la seva lluita contra l'apartheid, l'arquebisbe sud-africà Desmond Tutu va sumar ahir el Premi Internacional Catalunya, que va rebre de mans del president de la Generalitat, a les seves nombroses disticions. Defensor del dret d'autodeterminació, Tutu va reivindicar el de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el seu futur. I va apostar pel diàleg entre el govern català i l'espanyol sobre un procés que hauria de culminar en una consulta.

“Les persones sensates discutirien per comprovar com és de fort el suport a la independència”, va afirmar Tutu. El diàleg, va alertar el bisbe emèrit de Ciutat del Cap, hauria de ser entre “adults” i no “entre adolescents malcriats”. “El mateix que a Escòcia. Ells estan preparant un referèndum perquè hi ha alguns escocesos que no volen formar part del Regne Unit.” Així de senzill ho veu i així ho explicava l'arquebisbe anglicà, hores abans de rebre el guardó. I alertava que la negativa de l'Estat espanyol farà que s'enquisti la situació. “Negar el sentiment no el farà desaparèixer, sinó que l'intensificarà.” Va dir que aquest no és un sentiment conjuntural, fruit de la crisi econòmica, sinó que es remunta a segles enrere. “No és nou”, certificava.

Rialler, alegre, vital, apassionat i pacient, Tutu va comparèixer al matí davant de la premsa i a la tarda va rebre la distinció que l'any passat va obtenir l'activista pakistanesa Malala Yousafzai, i que, en edicions anteriors, ha correspost a l'escriptor japonès Haruki Murakami o el polític nord-americà Jimmy Carter. Ho va fer després que el filòsof Xavier Rubert de Ventós i el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, glosessin la seva figura. Del “veritable Martin Luther King de Sud-àfrica”, com el va definir Sistach, van recordar la lluita pels drets humans i la seva amistat amb Nelson Mandela, a qui va acollir la primera nit en llibertat després de 27 anys de presó.

L'ecologisme, la justícia social i, altre cop, el dret de Catalunya a elegir el seu propi destí van ser alguns dels eixos de la intervenció de Tutu. I, una vegada més, l'apel·lació al diàleg entre els executius i al de Mariano Rajoy que “escolti” el clam català expressat en la manifestació del 2012 i en la Via Catalana de l'any següent. “Segur que té més sentit traçar junts el futur que permetre que les relacions es deteriorin i arriscar-se al fet que Catalunya declari unilateralment la independència”, va alertar, tot i veure-la com a opció. Artur Mas havia fet un avís idèntic just abans.