Miquel Iceta

El problema de Miquel Iceta és que fa molts anys que està remenant les cireres. Té 54 anys i és un veterà del carrer Nicaragua i un gran coneixedor dels aparells del PSOE a Ferraz. Té com a mèrit haver estat enmig i en primera línia de les eufòries i daltabaixos dels socialistes catalans i espanyols. Mai n'ha sortit escaldat. La seva principal virtut és estar al peu del canó de la política i al servei del seu partit. D'altres amb els mateixos anys de permanència, i fins i tot més, resten a casa resignats a mirar-se des de fora l'espectacle d'haver d'aixecar un mort.

Si fos un nouvingut en la política seria el personatge ideal per representar el socialisme català en aquests moments. Sobretot pels temps que corren i per preparar un congrés ordinari amb vista a una regeneració pel 2015, un moment en què el socialisme català hauria d'aixecar el cap i sortir reforçat i definit als ajuntaments.

No fóra bo que aquest centreesquerra català o que la socialdemocràcia que ha representat el PSC desaparegués. Les experiències a Itàlia i sobretot a Grècia, països on el socialisme ha rebut patacades notables, han estat un desastre per a la política general dels dos estats. Darrere dels fracassos dels establerts socialistes han sorgit personatges amb altres sigles de dubtosa eficàcia, tot i que d'una manera o altra el socialisme establert havia de pagar les males polítiques econòmiques, socials i laborals sorgides en temps de crisi.

Iceta és el personatge ideal per a la primera secretaria del PSC. Ara mateix, llevat del sector crític i d'una part de la militància que no el volen i proposen aires nous, a la resta de l'arc parlamentari, inclòs el govern català, la presencia d'Iceta suposaria la visualització d'un personatge amb una certa altura de mires.

En veu baixa, tots els partits i el govern opinen que prefereixen Iceta abans d'haver de veure noves aventures. Té una oratòria brillant. Darrerament mai parla malament de ningú i vol anar per feina. Té el do de veure les jugades abans que els altres, deien quan treballava de fontaner a La Moncloa. Bon coneixedor de la política catalana i espanyola, el problema el té a casa seva i a l'hora d'obtenir el vistiplau de la desconeguda política que s'està forjant lluny de la política establerta.