Wert treu de classe Prat de la Riba

La celebració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya ha coincidit amb la publicació de l'esborrany del currículum de la Lomqe, la llei d'educació del ministre Wert que ha aixecat tanta polèmica. Un dels motius és que estableix unes matèries troncals fixades pel ministeri, i unes, per les autonomies. Les troncals són obligatòries per a tothom i s'avaluen en uns exàmens externs de final d'etapa, que cal aprovar per obtenir el títol. En canvi, les matèries de les autonomies no.

I en els nous programes d'Història, la Mancomunitat és un dels temes que no hi consten. No glossarem aquí la seva tasca, ja se n'està fent divulgació pel seu centenari. En aquestes ratlles destacarem només la perplexitat que la Mancomunitat de Prat de la Riba, que tant va fer per la llengua i l'educació del país, quedi ara fora del sistema educatiu de Wert.

Que la Mancomunitat no figuri al nou currículum és una forma de menystenir les iniciatives de diferents estaments de la societat catalana de primers de segle XX per fer renéixer el país. Mentre Espanya es llepava encara les ferides del desastre del 98, Catalunya es posava en marxa cap al futur. També des de l'escola catalana es buscaven alternatives per fugir de l'anacrònic i precari sistema educatiu de la Restauració espanyola de principis del segle XX. Així arribaren a Catalunya els aires europeus de l'Escola Nova, una manera diferent de fer escola, de formar els nous ciutadans. Entitats i institucions catalanes es van abocar a fer pedagogia moderna arrelada al país. També la iniciativa privada va ser molt rellevant: escoles promogudes per la burgesia industrial (l'Escola Vallparadís de Terrassa amb Alexandre Galí), escoles noves obreristes (l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia), i escoles reformistes, amb Rosa Sensat o Artur Martorell. Joan Bardina creà una escola de mestres per formar amb els nous mètodes. Tothom coincidia en la importància de l'educació per formar persones preparades per viure en una societat moderna.

Per Prat de la Riba, l'establiment de la Mancomunitat (1914-23) no va significar només la unió de les quatre diputacions catalanes, sinó un projecte més ambiciós de país, fonamentat en el desenvolupament cultural i econòmic. Amb el sentiment de civilitzar el país, va apostar per l'educació com a eina de reconstrucció nacional, estenent la seva obra per tot el país. Per canviar l'escola calia una nova formació inicial –es creà l'Escola Normal a fi que els mestres tinguessin formació universitària– i una formació continuada: el mateix 1914 es van organitzar les primeres escoles d'estiu, en català.

Al costat del progrés cultural i educatiu, calia fer créixer l'economia. D'aquí el desenvolupament de l'ensenyament tecnicoprofessional, amb l'ensenyament per correspondència i la proliferació d'escoles professionals: l'Escola del Treball, la de Bibliotecàries, la d'Infermeres, entre altres. Per crear “estructures d'estat” calien professionals ben formats.

Aquestes són només unes mostres de la petjada educativa de la Mancomunitat de Catalunya. Tota la seva obra fou suspesa per la dictadura de Primo de Rivera, i ara l'esborrany del currículum de la Lomqe vol oblidar tota aquesta història. Alexandre Galí, Eladi Homs i Artur Martorell són alguns dels mestres d'aquesta època. I Wert ens vol deixar orfes d'aquests referents, dels quals l'escola catalana és deutora. Amb qui volen que ens emmirallem? El florido pensil?