el perfil
El PSC es conjura per aturar l'erosió
Iceta crida la militància a esforçar-se per recuperar els que s'han allunyat o han abandonat el partit
Promet impulsar una constitució catalana en l'Estat federal
El PSC s'ha conjurat per aturar l'erosió continuada i el desplom electoral en un congrés extraordinari que ha triat una nova executiva en la qual hi ha senyals de canvi però cap campanada. De fet, hi ha menys pluralitat de noms que en l'executiva que va iniciar Pere Navarro i que se li va anar esmicolant.
El nou primer secretari, Miquel Iceta, es proposa un exercici d'equilibrisme dificilíssim perquè vol evitar noves escissions en el partit però ho fa amb una direcció continuista i força homogènia. Els senyals de canvi ja es coneixien abans del congrés d'ahir a La Farga de l'Hospitalet. La tria de dos partidaris de la consulta catalana, Àngel Ros en la presidència i Núria Parlon en la viceprimera secretaria, va generar expectació però l'elecció de tots els altres membres de l'executiva ha tornat a fer tocar de peus a terra.
Crítics comptats
Només l'obiolista Daniel Font es compta entre els crítics però des d'una posició molt contemporitzadora. Però Iceta no en recupera cap més de la resta de veus que van acabar enfrontant-se públicament a Pere Navarro per la posició contrària a la consulta de la seva executiva. Ni Rocío Martínez-Sampere, ni Laia Bonet, ni Marina Geli ni Josep Mayoral. Tampoc, és clar, els cinc membres de l'anterior direcció que han anunciat que deixen el partit.
En canvi, Iceta situa de nou dalt l'organigrama Antonio Balmón, mà dreta de Navarro, i manté altres oficialistes, com ara Eva Granados, Imma Moraleda, Esther Niubó, Núria Marín, Josep Fèlix Ballesteros, Joan Rangel i el sempre present Josep Maria Sala; a més de Celestino Corbacho, que hi serà com a president del consell nacional. També reforça l'aparell amb la nova entrada d'Assumpta Escarp a l'estratègica secretaria d'organització, d'Antoni Fogué a la secretaria de política municipal, de Juli Fernández o Xavier Amor com a secretaris nacionals o de Carles Martí a la secretaria d'anàlisi i formació. En queden fora l'exsecretari d'organització, Daniel Fernández, i Manuel Bustos, imputats per la justícia en el cas Mercuri.
Equip cohesionat
De fet, Iceta ja va avisar que volia evitar que la direcció es convertís en una olla de grills i que, per això, faria un equip de treball cohesionat i no un conjunt de singularitats. El difícil exercici d'equilibrisme, per tant, es farà de cara enfora per tal d'evitar un altre trencament, ara del nou Moviment Catalunya, dels catalanistes més allunyats de la línia oficial i força més nombrós que el ja escindit Avancem de Joan Ignasi Elena.
Iceta s'ho ha proposat i ahir va cridar la militància a ajudar-lo: “Hem de fer un esforç especial perquè el PSC sigui un lloc de debat polític on tothom pugui sentir-se còmode. Al PSC, no hi sobra ningú, sinó que hi falta molta gent. Hem d'apropar-nos als que se n'han allunyat i recuperar els que ja n'han marxat.”
Per això, el nou líder del PSC, l'executiva del qual ha rebut un suport molt majoritari –el 86,32% dels vots dels delegats–, va fer una crida a recuper la vocació del Moviment Socialista de Catalunya (MSC), fundat en l'exili i la clandestinitat el 1945 i que va fer possible la fundació del PSC el 1978 a partir dels diversos corrents del socialisme català, inclosa la federació del PSOE. D'aquí, el lema del congrés d'ahir, Endavant, socialistes!, amb referència a la revista que va editar l'MSC del 1945 al 1968.
La consulta del PSC
Iceta reafirma el seu compromís amb una reforma constitucional que reconegui la nació catalana, el pacte fiscal solidari i el blindatge de llengua i cultura. Ho ha reblat amb la reivindicació d'una futura constitució catalana dins l'estat federal. Pel que fa a la consulta, Iceta insisteix que la pregunta referendària del 9-N no es podrà fer amb la llei de consultes però avisa de nou al PSOE que el futur estatus de Catalunya, negociat i pactat amb Espanya, l'hauran de decidir els catalans a les urnes.
Els dos principals líders del PSOE, el recentment escollit secretari general, Pedro Sánchez, i la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, s'han compromès en el congrés del PSC a impulsar la reforma federal de la Constitució Espanyola però sense fer cap referència a la consulta que defensa el PSC, a la qual s'oposen.
LES FRASES
Del pont de comandament a capità urgent
Nascut el 1960 a Barcelona, Miquel Iceta va confluir al PSC provinent de les Joventuts Socialistes de Catalunya (PSOE), en les quals s'havia afiliat el 1978. Va entrar el 1984 a l'executiva i no en va sortir fins al 2011, sempre al pont de comandament, entre bastidors però assessorant timoners i capitans sobre el destí, la ruta i la velocitat de creuer.
Regidor de Cornellà (1987-1991) amb José Montilla d'alcalde, va ser assessor del vicepresident espanyol Narcís Serra fins al 1996. Diputat del Congrés fins al 1999, es va estrenar al Parlament amb Maragall de candidat a president.
Brillant, intel·ligent, llegit i irònic, és respectat perquè el coneix tothom i temut perquè els coneix a tots. Gairebé sempre la seva aposta és guanyadora. Al congrés de Sitges de 1994 va empènyer per descavalcar Raimon Obiols, que va perdre la primera secretaria dos anys després. Aleshores, Obiols el va titllar d'“enredaire” però en les seves memòries polítiques l'ha qualificat de “sempre discret i hàbil” negociador. Va apostar per Joaquim Nadal com a candidat el 1995 i per Maragall el 1999. Va apostar per fer fora ERC quan es va oposar a l'Estatut i va avisar que Maragall no podria repetir si es comptava de nou amb ERC per al govern del 2006.
Estratega, elaborador de doctrina, negociador del Pacte del Tinell, ponent de l'Estatut, va veure frustrada la seva aspiració a primer secretari el 2011. “Miquel Iceta té tot el reconeixement però li manca l'aura de la renovació”, va dir Montilla, segons recull Nadal al seu dietari. Dos anys i mig després, torna de capità per salvar el vaixell.