La tarifació social s'estén com una taca
Municipis com ara Rubí, la Garriga, Sant Feliu de Llobregat i, a partir del curs que ve, el Prat l'apliquen a les escoles bressol públiques
Amb la crisi, els ajuntaments ho veuen com un sistema més equitatiu
de descomptes
Seguint aquell principi de tractar igual els iguals i d'una manera diferent els diferents, una dotzena llarga de poblacions catalanes han anat apostant els últims anys per la tarifació social. És a dir, per un sistema que, a l'hora de fixar el preu dels serveis municipals, tingui en compte la renda i la unitat familiar. Qui guanya més paga més i qui té uns ingressos més migrats i una situació personal més precària, paga menys. Tot i que la tarifació social es pot aplicar a qualsevol taxa o preu públic, on més s'ha popularitzat fins ara és en les quotes de les escoles bressol municipals.
El Prat de Llobregat, per exemple, ho implantarà a partir del setembre a les seves quatre llars d'infants públiques. “Creiem en l'etapa 0-3 com una etapa educativa i vam pensar que, tenint en compte que en aquests moments les famílies estan patint molt, era una manera de garantir el dret de qualsevol infant del Prat a poder accedir a aquest servei escolar”, comenta Pilar Eslava, regidora d'Educació del Prat. Tot i que tenen clar que serà el segon curs quan realment veuran l'acollida que té, calculen que aquest primer any al voltant d'un 40% de les famílies es beneficiaran d'alguna bonificació.
Per a les 511 places de les escoles bressol municipals del Prat, l'Ajuntament ha fixat per al curs 2014/15 una tarifa mensual normalitzada de 160 euros. “Només l'hem apujat cinc euros respecte al curs anterior perquè el que no volíem era penalitzar les famílies que ja estaven fent ús del servei”, diu Eslava. Amb la tarifació social, però, i segons la situació de cada família, sobre aquests 160 euros s'aplicaran descomptes del 15%, 30%, 50% i 65%.
Des que Terrassa va començar a aplicar la tarifació social a les llars d'infants el curs 2005/2006, s'han anat sumant a la proposta, sovint impulsada des dels grups d'IC-V i la CUP, municipis com ara Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Rubí, Castelldefels, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei i la Garriga, entre d'altres.
Albert Jiménez, regidor d'Ensenyament de la Garriga, explica que després de posar-ho en pràctica a l'escola bressol Les Caliues el curs passat, el curs 2014/15 ho estendran a l'Escola d'Art i Disseny i a l'Escola Municipal d'Ensenyament. “De moment ho hem limitat a ensenyament, però no descartem que els pròxims anys ho puguem fer extensible a altres serveis que ofereix l'Ajuntament.” A la Garriga, on el curs passat es van beneficiar de la tarifació social un 9% del centenar de famílies que acudeixen a l'escola bressol municipal, la bonificació oscil·la entre el 5% i el 30%.
Per determinar la renda familiar, segons Jiménez, se sumen els ingressos nets, s'hi resten les despeses de la llar (hipoteca o lloguer i tots els serveis bàsics) i es divideix pel nombre de membres de la llar. “Si el resultat són 212 euros mensuals o
menys, s'aplica l'ajut màxim del 30%; si s'arriba a 369 euros o més, un 5%.” Segons aquest regidor, la tarifació social representa per a l'Ajuntament “un cost assumible”, tenint en compte que, a les famílies amb més possibilitats, no se'ls apuja la tarifa.
On, en canvi, a proposta de la CUP, tenen la tarifació social sobre la taula però no acaben de veure clar la manera de calcular la renda familiar és a Navarcles. El seu alcalde, Llorenç Ferrer, considera que la dificultat més gran és “no disposar de dades objectives que permetin discriminar de manera eficient”, amb la qual cosa es corre el risc “d'acabar afavorint sempre les mateixes persones i ser encara més injust”. Per Ferrer, la tarifació social –tema del qual diu que n'han d'acabar de parlar– és relativament fàcil d'instaurar quan fa referència a un servei acotat a un nombre limitat de persones, com ara la llar d'infants i la teleassistència, la qual a Navarcles ja es paga en funció de la renda, però molt difícil d'implantar quan es tracta d'un concepte més universal, com ara l'IBI i la taxa d'escombraries.
Ampliat a més serveis
A diferència de Navarcles, a la Roca del Vallès, des del 2013 apliquen la tarifació social a l'IBI, als impostos sobre vehicles de tracció mecànica i sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana i també a les taxes d'escombraries i aigua. En l'últim ple municipal, del 16 de juliol, van afegir-hi, a més, un ajut per als interessos que es derivin de l'ajornament o fraccionament del pagament de les contribucions especials. “Tenim gairebé totes les figures impositives cobertes amb la tarifació social, i això no va en detriment d'altres ajudes a part com ara beques de menjador i beques d'escolarització”, comenta Manuel Álvarez, regidor de Serveis Econòmics i Gestió Pressupostària de la Roca. En aquest municipi, tant l'any passat com aquest van incrementar la partida de serveis socials en 61.000 euros, diners que es destinen a la tarifació social. “Tot i que al nostre municipi potser hem tardat una mica més, la incidència de la crisi es nota i molt”, diu Álvarez. Per això subratlla que el seu sistema de bonificacions en quatre graons –que pot arribar fins al 100% per a ingressos anuals inferiors a 11.951,59 euros per unitat familiar i fins al 25% com a màxim per a ingressos fins a 23.903,19 euros– “és una mesura que ha vingut per quedar-se, perquè costarà molt sortir d'aquest forat on estem”.
“La tarifació social no és provisional ni oportunista. És de justícia que no tanquem les portes a la gent que té uns ingressos molt precaris o que no en té”, comenta Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat, el qual té intenció d'acabar implantant la tarifació social a tots els serveis de cultura, educació, esports i serveis socials que tenen associat un preu públic, d'acord amb el seu lema electoral del 2011: “Tot ha d'estar a l'abast de tothom.”
A Sant Feliu van començar a posar en pràctica la tarifació social en la teleassistència i en l'atenció a domicili el 2012, de manera que ara és oberta a tothom, però de pagament en funció de la renda. El resultat ha estat un increment del 40% del servei. El curs passat, aquest sistema de bonificacions es va ampliar a les quatre escoles bressol municipals, on en comptes de fer pagar a totes les famílies 160 euros al mes, ara hi ha set tipus de quotes que van des dels 32 euros mensuals fins als 195. Aproximadament un 40% de les famílies han pagat el mateix o una mica més que el curs anterior i un 60% han pagat menys. “I el més important: havent-hi una disminució de natalitat com hi ha a tot arreu, el curs 2014/15 tindrem la màxima demanda de places d'escola bressol a la història de Sant Feliu.” Amb la tarifació social, la demanda del servei de menjador a les llars d'infants ha augmentat un 50%.
El curs 2014/15 Sant Feliu de Llobregat ampliarà aquest sistema de bonificacions a l'Escola Municipal de Música, malgrat les repercussions que aquesta política de preus té en les arques municipals. “Hem tingut aproximadament un 10% menys d'ingressos aquest primer any i calculem que l'any que ve serà d'un 15%
menys, però és qüestió de prioritats en el pressupost municipal”, diu l'alcalde.
LES FRASES
Un sistema just però no per força general
Rubí va posar en marxa la tarifació social a les seves tres escoles bressol municipals el curs passat. La quota, dividida en sis trams en funció de la renda familiar, oscil·la entre els 63,7 i els 135,2 euros mensuals per al servei només de matí i entre els 98 i els 208 euros al mes per a la jornada completa. Segons Belén Meneses, regidora d'Educació de Rubí, la tarifació social “s'emmarca dins un conjunt d'actuacions per garantir la cohesió social en temps de crisi”, que inclouen des de bonificacions en el consum d'aigua fins a ajudes socials per als menjadors escolars, entre d'altres.
Maria Cubel, professora d'economia política i hisenda pública de la UB, creu que les escoles bressol –per la necessitat de conciliar la vida laboral i familiar, i la importància educativa que tenen– són un cas clar on és factible i desitjable aplicar la tarifació social. Però Cubel discrepa que es generalitzi a tots els serveis: “N'hi ha que no són tant d'interès social i no cal que tinguin una consideració redistributiva.” Amb tot, segons aquesta professora d'economia, la tarifació social té dos avantatges: permet fer política redistributiva mitjançant el preu, fent-lo més equitatiu, i evita la sensació de discriminació de les famílies autòctones en benefici de les nouvingudes.