Joan Rigol considera que fer la consulta sense l'aval del TC faria que el resultat “no fos prou democràtic”

El coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, s'ha mostrat contrari a que la consulta se celebri si no compta amb “la legalitat al darrere”. Així, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha explicat que si les urnes surten al carrer havent suspès la convocatòria el TC s'estaria “menysvalorant” la consulta i el resultat “no seria prou democràtic com perquè fos el fonament d'una política de futur”.

Rigol, a més, creu que “probablement” Catalunya està abocada a unes eleccions plebiscitàries, però demana fer esforços “fins el 8 de novembre” per intentar que l'Estat “al menys toleri” la consulta. “Hem de trobar la complicitat de l'Estat perquè sinó no tenim recorregut de negociació posterior”, ha afirmat.

La setmana passada, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, va reclamar celebrar la consulta “al marge del que digui el Tribunal Constitucional (TC)”. Aquest dilluns, però, el coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir ha deixat clar que veu l'estratègia de manera ben diferent. Joan Rigol ha considerat, en ser preguntat sobre si cal o no l'aval del TC, que “posar les urnes al carrer sense tenir la legalitat al darrere, és menysvalorar aquesta convocatòria”. I és que si la consulta se celebrés malgrat la suspensió per part del tribunal, l'expresident del Parlament creu que “la polèmica no estaria en el resultat sinó en si s'ha de fer o no”.

“No seria prou clar ni evident, per a mi”, ha sentenciat, tot afegint que aquesta decisió unilateral de convocatòria al marge del TC només “tindria sentit” si “hi hagués una unanimitat total del poble i tothom volgués votar, però no és així”. Segons Rigol, treure les urnes sense un aval legal clar faria que el resultat de la consulta “no fos democràtic com perquè fos el fonament de tota una política de futur”.

Amb això, el coordinador del Pacte Nacional veu venir la possibilitat que el TC tombi la convocatòria i que Catalunya acabi abocada a celebrar unes eleccions plebiscitàries. “Probablement, aquest és el final del recorregut. Però no m'agradaria arribar-hi, perquè sempre hem fet les coses per la via del diàleg, el civisme i la democràcia, i això vol dir que sempre hauríem de negociar amb l'Estat”, ha sentenciat, tot afegint que “tot allò que sigui aixecar un mur entre uns i altres, no li veig viabilitat”.

Malgrat aquest escenari, Joan Rigol és positiu i es mostra favorable a parlar i intentar un acord amb l'Estat perquè “al menys, toleri la consulta”. “Hem de veure com i de quina manera podem encabir la claredat de la pregunta que fem i que això formi part del conjunt de la legalitat”, ha dit, assegurant que “hem de mirar de trobar la complicitat de l'Estat perquè sinó no tenim recorregut de negociació posterior”. I és que en cas contrari, Rigol creu que el 9-N s'acabaria convertint en una consulta “com la d'Arenys de Munt, sense valor de compromís concret”.

Aquesta negociació amb l'Estat que demana, Rigol sap que és complicada, però no la veu impossible. “No podem demanar al president espanyol que abdiqui de l'article 1 i 2 de la Constitució perquè el cremarien en la plaça pública a Madrid, i tampoc als catalans podem renunciar a votar perquè el tema quedaria tancat a casa i es pot podrir. Entre una cosa i l'altra hi ha una escletxa que permeti la consulta? Aquesta és la complicitat amb l'Estat que s'ha de buscar, i jo em comprometo a buscar-la fins el 8 de novembre a les 12 del vespre”, ha sentenciat el coordinador del Pacte Nacional.

D'altra banda, Joan Rigol ha explicat que està preparant una gran trobada del Pacte Nacional pel Dret a Decidir amb les més de 3.000 associacions i entitats que estan adherides. Segons ha explicat, se celebrarà durant la segona quinzena de setembre, passada la Diada nacional, i s'ubicarà en un lloc que encara està per decidir. “Serà un acte d'afirmació del que el pacte significa”, ha explicat, sense voler donar més detalls al respecte.

Per últim, Rigol ha fet una crida a que els catalans participin en la ‘V' i les mobilitzacions que es convoquin l'Onze de Setembre perquè, segons ell, la Diada d'aquest any “és molt important”. “No estem en un moment d'eufòria sinó de conviccions personals. I veure com el poble continua amb aquesta convicció, és el que ha de fer preguntar-se a l'Estat si estan a l'alçada o no d'aquest moment”, ha considerat Rigol.