Mèxic evoca l'exili

Acabada la Guerra Civil, i amb la majoria de polítics i intel·lectuals republicans exiliats provisionalment a França, el Mèxic llavors governat pel general Lázaro Cárdenas, que havia donat suport al govern de la República i no reconeixia –no ho va fer mai– la dictadura franquista, va ser dels pocs països que van obrir les seves portes a l'èxode republicà. Al juny i el juliol del 1939, vaixells com ara el Mexique i el Sinaia van arribar a Veracruz amb centenars de catalans a la recerca d'una nova vida que esperaven que fos per un període curt, però que en molts casos ja acabaria sent per sempre.

D'aquells fets ara es compleixen 75 anys, que també tindran la seva commemoració al llarg d'aquest agost amb tot un seguit d'actes a tres de les principals ciutats del país: Mèxic DF, Guadalajara i Puebla. I és que els llaços entre Catalunya i Mèxic s'han anat enfortint amb els anys i avui perduren, com s'encarreguen de garantir els cinc casals catalans o associacions com Mexcat, organitzadora –amb la col·laboració de l'Assemblea Nacional Catalana al país i de diverses institucions locals i també catalanes, com el Memorial Democràtic– de les Setmanes de la Cultura Catalana a Mèxic, amb exposicions com ara Catalunya bombardejada, cicles de cinema, concerts o fins i tot degustacions gastronòmiques.

En aquest marc, l'acte central de l'homenatge a l'exili tindrà lloc dijous a la capital, on Mexcat lliurarà la medalla com a soci d'honor a Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano, fill del president que va emparar els republicans. Cárdenas, fundador del progressista PRD i que va ser candidat fins a tres vegades a la presidència, ha mantingut sempre estrets llaços amb la comunitat catalana al país. Avui mateix, a més, també serà condecorada a Puebla Montserrat Galí, filla de l'escriptor Raimon Galí, gran estudiosa de l'obra d'artistes catalans exiliats. Diverses conferències i taules rodones aquests dies, a càrrec d'experts i personatges reconeguts que són molts fills de l'exili, completaran la commemoració.

Aprofitant el bicentenari del seu naixement, a més, les jornades tampoc s'oblidaran d'un fet menys conegut, com és la relació que va tenir el general català Joan Prim, president del govern espanyol entre 1869 i 1870, amb Mèxic. El reusenc va arribar al país el gener de 1862, en teoria per envair-lo i establir-hi un protectorat junt amb els exèrcits de França i la Gran Bretanya, amb l'excusa d'un deute del govern de Benito Juárez. Però, influït en part per la seva dona, que era mexicana, acabaria retirant les tropes pocs mesos després, induint els britànics a fer el mateix, fet que propiciaria una de les majors derrotes de l'exèrcit francès, que hi volia situar el seu emperador. A Mèxic encara li ho agraeixen, i aquests dies l'homenatgen amb xerrades sobre la seva figura i l'estrena internacional del documental Anatomia d'un general.