Exaltació de valors
L'exdirectora de Càritas Núria Gispert obre les festes de la Mercè amb un pregó al·legòric d'ideals com ara la solidaritat i la justícia social
“Si convé cal consultar, negociar, cal escoltar la veu de la ciutadania”, proclama
El currículum i la trajectòria vital de la pregonera, ferma activista de múltiples causes i exregidora del consistori, entre altres mèrits, van ser un element determinant per impregnar la seva al·locució d'un to reivindicatiu. En el seu cas, d'aquells valors universals que haurien de ser comuns en tota societat, com el de la justícia social. Aquest va ser el fil conductor del pregó amb què Núria Gispert, antiga directora de Càritas, va donar inici ahir al vespre a les festes de la Mercè de Barcelona, que s'allargaran fins al dia 24 amb una farcida agenda de més de 600 activitats.
Gispert va iniciar la seva narració en primera persona del singular, rememorant els seus vincles personals amb el consistori. Una trajectòria que va tenir un moment culminant el 1979, quan va ser escollida regidora pel PSUC. “Tot estava per fer. Ens vam trobar un Ajuntament sense ni un duro”, va recordar, abans de reviure un altre període crucial com va ser l'assoliment de la fita olímpica. Un clàssic dels pregons de la Mercè. Faci qui el faci, sempre acaba anant a parar al 1992. Seguim, però. En un segon capítol, la pregonera va centrar el discurs en Barcelona. La dictadura, el descobriment de la misèria que sedimentava en barris com ara Can Tunis van ser alguns dels altres passatges personals que va descriure, juntament amb un altre que va ser decisiu en la seva trajectòria: “El Concili Vaticà II significà una alenada d'aire fresc en la meva vida de fe.”
L'epíleg va ser una interpel·lació directa inicial a les administracions –“cal que continuïn treballant braç a braç amb les entitats per millorar les condicions de vida de les persones [...] No podem deixar persones a la vorera”–, abans de teixir un discurs de tancament amb voluntat de ser una reflexió general compartida. “En un moment que l'economia s'imposa a la política, cal que es recuperin els valors i l'ètica [...] Som un país que hem de potenciar els valors [...] Cal invertir en les persones. Sense les persones les ciutats no bateguen”, va exposar Gispert, que també va fer una picada d'ull més que explícita a la realitat col·lectiva que estem vivint: “Les persones són el potencial de les ciutats i cal que les escoltem per anar construint el futur. Si convé cal consultar, si convé cal negociar, cal escoltar la veu de la ciutadania. No es pot, però, fer populisme”, va reblar.
La lectura del pregó va marcar el començament de la festa major, que a la plaça Sant Jaume –farcida de turistes amb cara de no entendre res– es va escenificar amb el Toc d'Inici amb els primers balls dels gegants i el bestiari de la ciutat. Entremig hi havia una representació dels veïns de la Barceloneta i dels treballadors de BTV, que van expressar el seu malestar. Els primers, per la massificació turística que afecta el barri, i els segons, per les retallades salarials que encadenen. Les projeccions, o mapings, a la façana de l'ajuntament en un muntatge fet de bracet amb Estocolm, la ciutat convidada aquest any a la Mercè, van posar el colofó. Avui, i fins al 24, més.
Dispositiu per les aglomeracions a la plaça Sant Jaume
Coincidint amb la celebració de les diades castelleres de demà i el dia 24, l'Ajuntament de Barcelona farà una prova pilot a la plaça Sant Jaume per regular els monumentals fluxos de gent que es preveu que s'hi concentrin. D'aquesta manera, a l'inici i durant l'actuació de les colles –aproximadament entre les 11.30 i les 15.00 h– només es podrà entrar a la plaça pels carrers Jaume I, Ferran i Bisbe. La sortida, per contra, es farà a través de la plaça Sant Miquel i els carrers Paradís, Llibreteria, Ciutat i del Call. En cas d'aglomeració extrema, està previst fins i tot restringir l'accés a l'espai. Quan finalitzi l'exhibició castellera, tots els carrers passaran a ser de sortida.