L'Estat espanyol, incomplidor

L'aprovat, pels pèls, a Miguel Arias Cañete, gràcies al repartiment de cromos i al pacte de no-agressió entre socialistes i populars, no neteja la mala premsa que Espanya s'ha guanyat a Brussel·les en els darrers anys. Segons l'últim informe anual de la Comissió Europea sobre l'aplicació de la normativa comunitària, l'Estat espanyol és el segon soci més incomplidor dels 28: acumula fins a 90 expedients d'infracció oberts per vulneració de la legislació europea. Només ho fa pitjor Itàlia (cap mèrit per a Espanya, doncs), que n'acumula 104. Fins i tot Grècia, amb 79, és millor alumne.

A corre-cuita, per poder ser eurocomissari, Arias Cañete s'ha hagut de vendre les seves accions en petrolieres (437.220 euros!), declarar el sobresou que rebia del PP i demanar perdó pel seu masclisme. Però a l'eurocambra ha quedat la imatge que a Espanya els estàndards democràtics i el nivell d'exigència amb la classe política és tan baix que es pot ser ministre tot i tenir conflictes d'interès. La nefasta gestió de la crisi de l'Ebola, que Brussel·les ha hagut d'acabar supervisant, embruta encara més la marca Espanya. L'Estat encara no ha recuperat la credibilitat internacional perduda durant els darrers mesos del govern de Rodríguez Zapatero i els primers de Rajoy: maquillatge i descontrol del dèficit públic, fatxenderia a l'hora d'ignorar les recomanacions de l'executiu comunitari, negació fins a l'últim minut del rescat bancari...

Brussel·les confirma ara aquesta desconfiança amb l'Estat posant-lo al capdamunt del rànquing europeu d'incomplidors. Dels 90 procediments sancionadors oberts contra Espanya, tretze són per retards en la incorporació a la legislació estatal de les noves directives comunitàries, i la resta, per haver-les transposat malament o haver-les vulnerat. Catalunya no se'n salva: la Comissió Europea investiga la contaminació de les mines d'Iberpotash a Sallent i la construcció de la línia elèctrica de molt alta tensió a Santa Coloma de Gramenet. I prou coneguts són també els expedients oberts al canal de reg Segarra-Garrigues i per la contaminació de l'aire de l'àrea metropolitana de Barcelona.

En total, els 28 socis acumulen actualment uns 1.300 expedients. Només l'any passat Brussel·les en va obrir 761 de nous, 41 dels quals a Espanya. I això li va fer guanyar una posició més en el rànquing: va avançar Bèlgica i va passar del tercer lloc al segon. Es tracta sobretot de casos de medi ambient, transport i sanitat, denunciats per ciutadans, empreses o administracions. El 2013, l'executiu comunitari va rebre fins a 3.505 queixes, el 72% de les quals sobre cinc àmbits: justícia (590), medi ambient (520), mercat interior (494), serveis d'ocupació (470) i fiscalitat i unió duanera (452). L'espanyol va ser el segon estat membre més denunciat a Brussel·les (439 queixes rebudes), després d'Itàlia (472).

Rajoy no se'n surt a l'hora de fer complir el seu tòpic que “a Europa, els petits no compten gens i és necessari ser gran”. Ser la tercera economia de l'euro i el cinquè soci amb més població dels 28 estats membres no li està servint per tenir alts càrrecs de responsabilitat. Després del ball de cadires posteleccions europees, l'Estat continua infrarepresentat a la cúpula de les institucions comunitàries i ha perdut pes molt clarament en la nova Comissió Europea: haurà de dir adéu a la vicepresidència i a la que probablement és la cartera amb més poder a Brussel·les, la de Competència, després d'haver-se encarregat també de la d'Afers Econòmics i Monetaris durant deu anys. Jean-Claude Juncker ha castigat Rajoy per haver-se negat a enviar-li una dona eurocomissària (només té nou dones en un equip en què hi ha divuit homes) i Arias Cañete tindrà dos caps, dos vicepresidents, per sobre. La candidatura de Luis de Guindos a la presidència de l'Eurogrup, el club dels 18 socis de la moneda única, ha quedat en l'aire i Espanya continua sense cadira en el comitè executiu del BCE.