Oberts de bat a bat

Cues i més cues. Aquesta va ser la tònica en la majoria de propostes del 48 h Open House BCN. Un festival que obre les portes dels espais arquitectònics més rellevants de Barcelona, i gratuïtament. Més de 160 possibilitats, repartides pels deu districtes barcelonins. I fora de la ciutat. Us ho podeu arribar a imaginar? Van aconseguir 25.000 visites en la primera edició, i prop de 50.000 l'any passat... El ventall de possibilitats era tan extens que el lloc web, www.48hopenhousebarcelona.org, oferia una selecció de deu visites, a proposta d'Arxius d'Arquitectura a Catalunya. Diferents estils, tendències i tipologies, dins d'un arc cronològic ampli. Més de 600 persones voluntàries, 22 entitats col·laboradores, i més de 100 propietaris públics i privats. I la implicació d'un centenar d'arquitectes. Amb tot plegat, entre dissabte i diumenge es van poder contemplar espais tan diversos com l'hotel Park, davant per davant de l'estació de França –també inclosa en les jornades de portes obertes–, i les cases barates del Bon Pastor. Tot plegat, per què? Els organitzadors de l'esdeveniment, l'associació Open House Barcelona, expliquen: “L'objectiu és fer viure l'arquitectura i la ciutat, donant l'oportunitat de remirar-la.” Es dirigeix en primer terme als barcelonins, doncs, però està disponible per a tothom. Aquest tipus de convocatòria ja es fa en altres punts del planeta: Londres, Nova York, Dublín, Galway i Tel-Aviv. Aquest any, la ciutat convidada va ser Vilassar de Dalt. L'Open va voler fer un recorregut històric per la volta catalana a través de Vilassar de Dalt i a través de l'obra de l'arquitecte Rafael Guastavino. Ell va exportar aquest sistema constructiu a Nova York, però abans va deixar una gran obra al territori, com el Teatre la Massa, a Vilassar de Dalt.

Cues a tot arreu, dèiem. Un arquitecte està visitant una casa senyorial del carrer de Basea, a Ciutat Vella, dissabte al matí. “Després de l'edició anterior, em vaig proposar només fer una visita, aquest cop l'hotel Espanya: modernisme. Fantàstic. I vaig pensar que si després en podia fer alguna altra, millor per a mi.” Insisteix que visitem l'hotel Park. “Tothom dóna molta importància al gòtic, però val la pena veure l'edificació contemporània.”

L'hotel Park n'és un bon exemple. És d'Antoni de Moragas, i data dels anys cinquanta del segle XX. Un dels elements que el fan especialment interessant és el repte de construir amb unes mesures de set metres d'ample per gairebé trenta-cinc de llarg. Comenta el voluntari que fa la visita guiada, assenyalant un passadís d'habitacions: “L'arquitecte ho resol posant-hi un mirall, fa uns petits eixamplaments abans de les habitacions, com un petit porxo, i no el fa del tot recte, fa una corba perquè no faci l'efecte de túnel.”

Preparar la ruta

El públic de les visites és divers. Totes les edats i interessos. Abunden, és clar, els estudiants d'arquitectura. Un grupet és a l'hotel Park. Evidentment, estan entusiasmats amb l'Open House BCN, tot i que, per evitar la massificació, “has de saber on vols anar”. I continuen: “A vegades s'inclouen edificis que potser no s'haurien d'incloure, aquells que són coneguts per tothom, que tothom pot anar a veure. El públic s'assabenta de la convocatòria i s'anima a anar-hi. I arriben les cues. I, en canvi, hi ha altres edificis que tenen molts valors, però, com que no se sap, estan buits.” I afegeixen: “Hi hauria d'haver com dues vies, per a un públic més general i per a un altre públic més especialista.”

Ni els edificis ni el cap de setmana es poden estirar com un xiclet; per tant, no és estrany quedar-se fora. El gòtic atreu les masses, i les masses també són atretes per la possibilitat d'accedir a espais que normalment són de pagament. Com el terrat de Santa Maria del Mar. Allà comprem, per dos euros, la guia de l'Open House. Són les onze del matí de dissabte. Està tan ple que hi ha qui remuga al carrer perquè no podrà pujar-hi... El preu d'una visita seria d'uns deu euros. Però gràcies a l'Open és gratis.

Passem per davant del Palau Macaya, al passeig de Sant Joan, cap a les dues de la tarda, i la tònica és la mateixa: gent que s'espera al carrer. I si seguim el Facebook de l'esdeveniment al llarg d'aquest cap de setmana, anem llegint: “Torre d'aigües del Besòs, ple”; “Arc de Triomf, complet”; “Palau Savassona (Ateneu Barcelonès) està complet! Ja no s'hi pot entrar!”... Poc abans d'aquesta última publicació, aquesta altra: “3 hores de cua a l'arc de Triomf.” Mentre passegem, se sent un voluntari –n'hi ha centenars per tota la ciutat– comentant que dissabte a les set del matí ja hi havia gent fent cues.