Moralistes i meretrius

Mentre parlem de putes no parlem del Tribunal Constitucional. Tan solament per això, per distreure'ns del neguit que provoca l'espera de la sentència, val la pena l'enrenou que s'ha muntat amb el sexe low cost –o fast food, com vulgueu– que tant d'èxit té a Barcelona. Aquests dies sentim i veiem coses molt amenes, a l'entorn d'aquest assumpte. Per exemple, el moralisme, propi d'uns exercicis espirituals dels anys cinquanta, amb què s'expressen alguns antics progres, que ara gaudeixen de càrrec públic. Es veu que tenien guardats al subconscient els conceptes i el llenguatge i ara, que s'han fet grans i ja no són progres sinó gestors responsables, aferrats a la legalitat, els surten aquells mots i aquelles idees, com una emanació vaporosa. És digne de veure. Un altre bell fenomen: ara sentim dir que la causa del problema és que Barcelona rep un turisme d'una qualitat massa baixa, que caldria procurar-se uns visitants més selectes. És el mateix argument que sentim fa anys cada cop que passa algun disbarat gros a Lloret, per exemple. Ai, el turisme de qualitat, aquesta bella il·lusió! Quins sospirs que provoca! De fet, aquí ja no hi ha moralisme sinó una equació més intel·ligent. El turisme de qualitat demana meretrius exquisides i aquestes no exerceixen pas pels racons de la Boqueria sinó en pisos amb aire condicionat, sofàs de pell i whisky de malta. El problema és que Barcelona no és pas només una ciutat de fires i congressos, com alguns somien. Comptes passats, al cap de l'any, Barcelona rep més hooligans i turistes de xancleta que cardiòlegs i economistes. Arreu del món, Barcelona no té pas fama de refinada, sinó de ser una ciutat festiva, amb bon temps i bona taula, amb platges urbanes, no gaire endreçada, on t'ofereixen tota mena de temptacions i on et pot passar qualsevol cosa. Aquesta fama atrau a Barcelona un determinat turisme que conflueix amb la pobresa i la immigració que hi malviuen. De vegades hem sentit dir que aquest aire promiscu i tolerant era una de les gràcies de la ciutat. Ah, la Barcelona mestissa! Ho deien els mateixos que ara fan declaracions preconciliars.