El Tribunal Suprem vota no
Refusa suspendre la impugnació del Consell de Ministres que exigia Mas
Addueix que el vet ja ha sortit al BOE i que és afer del TC
Catalá combatrà “incompliments rellevants”
Fidel al seu historial de no desafiar els acords del Consell de Ministres en afers d'alta volada política, el Tribunal Suprem va comunicar ahir que rebutja la petició de la Generalitat de suspendre la impugnació del nou 9-N que va ser acordada pel govern de Mariano Rajoy en la seva reunió del divendres 31 d'octubre. Davant el prec que li sol·licitava el govern d'Artur Mas –la suspensió temporal de la vigència de l'acord impugnador com a mesura cautelaríssima mentre es resol el fons del litigi–, el Suprem addueix que la Generalitat arriba tard a la seva finestreta perquè el vet ja ha estat atès pel Constitucional i publicat al BOE dimecres, i li suggereix que l'única instància a la qual podria acudir és precisament el Constitucional, el tribunal que està ara a l'epicentre del litigi.
En una resolució que va ser comunicada al migdia, l'alt tribunal posava fi a l'aspiració del govern de Mas d'obtenir un temps mort amb un llenguatge estrictament jurídic: “No sent revisable per aquesta sala l'actuació contra la qual es dirigeix la Generalitat de Catalunya, no procedeix entrar al debat cautelar que vol plantejar.”
Partint de la negativa al frontispici de la resolució, la secció setena del contenciós administratiu sí que s'endinsa a alliçonar que la suspensió de l'acord del Consell de Ministres no té cabuda, perquè ja és tard. En aquest punt, el Suprem invoca que el prec català li va ser presentat dimarts, 4 de novembre, i no el va poder atendre per sotmetre'l a deliberació fins al dia d'ahir, quan era ja dijous i el BOE havia ja publicat la vigília el vet del Tribunal Constitucional.
Un acte que ja té efectes
Recordant la seqüència dels fets des de dimarts, el Suprem aprofita per fer notar a la Generalitat que el que en realitat li estaria demanant és suspendre cautelarment un acte administratiu que ja té efectes. En un dur al·legat, els magistrats del Suprem es permeten la llicència de recordar al govern que per poder examinar les pretensions cautelars és imprescindible que aquestes se sol·licitin respecte a actuacions recurribles. “En cas contrari”, el Suprem “estarà mancat de jurisdicció i tindrà vedat conèixer de les cautelars sinó de la totalitat de les que es volen fer valer”, etziba el Suprem en un to sever que, segons indiquen fonts judicials, és un auguri de la futura inadmissió del fons del recurs del govern.
El punt més paradoxal és que el Suprem delega qualsevol aspiració de la Generalitat de resoldre l'afer al TC, un tribunal amb el qual ha mantingut sonades polèmiques en les últimes dècades, com ara en l'excarceració de la mesa nacional d'Herri Batasuna o recentment sobre la doctrina Parot. La secció setena del Suprem, l'encarregada de causes de drets fonamentals, és presidida per José Manuel Sierra.
En paral·lel a la teranyina judicial que envolta el 9-N, La Moncloa va obrar ahir un canvi de to en favor de rebaixar els decibels de la confrontació. Mentre que Mariano Rajoy va guardar un significatiu silenci i no va dedicar ni un mot a Catalunya en una visita a la seu de l'Agència Espacial Europea (ESA), a Madrid, el seu ministre de Justícia, Rafael Català, rebaixava el calibre de les amenaces i avisava que l'Estat només actuarà “si s'identifiquen actuacions concretes que tinguin rellevància en termes d'incompliment de la resolució del TC”.
Segons el ministre de Justícia, la línia vermella és la implicació directa de la Generalitat. Però no va aclarir si l'obertura dels col·legis de votació que depenen del govern seria ja una justificació per actuar d'ofici i el màxim que va dir és que si l'advocacia de l'estat i la fiscalia observen que es vulnera la llei “es promourà l'actuació que correspongui”. Catalá no valorar què succeiria si la votació es fes al carrer i va prometre que “ningú impedirà l'exercici de la llibertat d'expressió ” dels catalans.
LES FRASES
De Luna amenaça per carta
La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, va exigir ahir en una carta enviada a l'executiu català i al món local que no contravinguin la resolució del Tribunal Constitucional (TC) que admet a tràmit el recurs del govern espanyol i per tant suspèn el procés del nou 9-N. Llanos de Luna va adreçar la missiva d'alerta a la vicepresidenta, Joana Ortega, i a la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i a tots els alcaldes, interventors, secretaris municipals, presidents de diputacions i consells comarcals. Més tard, també la va trametre a les direccions dels centres educatius. Educació va demanar ahir mateix tranquil·litat als directors del centres educatius que han rebut l'escrit, i fons del departament van deixar clar que la consellera Irene Rigau assumirà personsalment les responsabilitats que es derivin de la situació