Núñez té deu dies de límit per entrar a la presó

És la definitiva. L'empresari i expresident del FC Barcelona Josep Lluís Núñez Clemente, de 83 anys, té deu dies, a comptar des d'avui, per ingressar en un centre penitenciari de Catalunya per complir el càstig de dos anys i dos mesos de presó al qual va ser condemnat per haver subornat de forma continuada inspectors d'Hisenda durant els anys 90 per estalviar diners al seu grup immobiliari familiar.

Així ho va resoldre ahir l'Audiència de Barcelona en no acceptar el recurs de súplica de Núñez –el darrer– perquè el tribunal ajorni l'execució de la pena a l'espera que el govern espanyol resolgui la seva sol·licitud de petició d'indult. El fiscal Emilio Sánchez Ulled i l'Advocacia de l'Estat també es van oposar a concedir la suspensió de l'execució de la pena. És previsible que en els propers dies, la secció novena de l'Audiència dicti la mateixa desestimació pel fill de Núñez, Josep Lluís Núñez Navarro, també condemnat a dos anys i dos mesos de presó, en el conegut cas Hisenda, ja que va presentar més tard la seva petició de súplica.

A més de dubtar que obtingui l'indult perquè el seu és un cas de corrupció, l'Audiència també “qüestiona” ara que Josep Lluís Núñez “sigui una persona rehabilitada” perquè —segons assegura— no assumeix la responsabilitat pels fets comesos. “Qui verbalitza i publicita amb ostentació tipogràfica, el rebuig al càstig penal no sembla que mostri un comportament propi i predicable de persona reinsertada”, afirma el ponent de la secció novena José Maria Torras Coll. En aquesta interlocutòria, del 5 de novembre i difosa ahir, el magistrat fa referència a l'anunci d'una plana que el grup Núñez va posar recentment en la majoria de mitjans de comunicació en què detallava que no ha estat condemnat per frau fiscal, com és cert, però res deia del suborn.

El magistrat Torras, en la interlocutòria, replica l'empresari immobiliari amb paraules d'un filòsof: “Com afirmava Hegel, quan es comet un delicte, el seu autor pertorba la consciència jurídica de la comunitat a la qual pertany i ofèn a tots.” Hi afegeix que aquesta ofensa “s'accentua” quan és comesa “pels qui es mostren insensibles i insolidaris amb els altres contribuents i posen per davant el seu lucre personal i privat, fet que repercuteix negativament en les prestacions socials i serveis públics”.

Els Núñez, defensats pel penalista Cristobal Martell, van ser condemnats a sis anys de presó l'any 2011 i a pagar una responsabilitat civil a la hisenda pública de més tretze milions d'euros per la mateixa secció de l'Audiència de Barcelona que ara no accepta suspendre'ls la pena. Dos anys després, el Tribunal Suprem va rebaixar-los la condemna a dos anys i dos mesos de presó, en acceptar que hi havia hagut dilacions indegudes en el procés, a més de retirar-los la milionària responsabilitat civil en considerar que no hi havia delicte de falsedat documental. Els hi mantenia la multa d'1,5 milions d'euros.

En la resolució d'ahir, l'Audiència torna a expressar amb contundència —com en la del 20 d'octubre passat— els motius pels quals no ha acceptat suspendre el compliment de la pena a l'empresari. Llavors, el tribunal va advocar a “alarma social” que provocaria no fer complir la condemna davant els casos de corrupció actuals, malgrat que en una pena de dos anys o inferior els tribunals no acostumen a dictar l'ingrés a presó. I, en la resolució coneguda ahir, l'Audiència indica que Núñez no està rehabilitat i, fins i tot, qüestiona la sentència del Tribunal Suprem vers Núñez. “És cert que el Suprem va eliminar la responsabilitat civil. Però, com emfatitza, amb indubtable encert, el ministeri fiscal, més enllà dels peculiars raonaments de l'alt tribunal, el perjudici per la hisenda pública, com va assenyalar aquest tribunal, va existir i va ser elevadíssim”, afirma el tribunal, que afegeix: “El mateix Suprem no descarta l'exigència de reparació per una altra via diferent.”

A més, l'Audiència retreu a l'empresari barceloní que apel·li a les dilacions indegudes d'aquest procés –iniciat al jutjat d'instrucció el 2008–, quan “l'ha usat de forma prolixa”. Finalment, l'Audiència considera que “l'avançada edat i l'estat de salut del recorrent” tampoc és motiu per acceptar la suspensió de la condemna.