La Iaeden té raó

L'objectiu principal d'una àrea natural protegida és garantir la protecció de la biodiversitat marina i no el rendiment econòmic. Un exemple difícil d'entendre seria les illes Medes, que obté un gran negoci amb les taxes de centenars d'immersions que cada dia hi ha a la reserva marina de l'Estartit.

Els nostres alcaldes per motius electoralistes volen tots un parc natural davant de casa per tenir vots i un ràpid rendiment econòmic amb l'augment esperat de turistes i recaptar taxes.

Per això, quan es proposa una àrea nova s'afegeix ràpidament el màxim de municipis i, vinga, com més gran millor! Un exemple és el Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter que al final i sense pressupost garantit, s'ha fet al més extens possible. Un altre mal exemple ha estat que la Generalitat de Catalunya convertís, en màxima protecció dins la Xarxa Natura 2000 europea, la majoria de les zones de posidònia de Catalunya que varen delimitar els clubs voluntaris de la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques.

Al cap d'un temps t'adones que tots els terrenys i zones marines protegides són intocables i no poden créixer econòmicament. Fixem-nos en el Bulli, que no pot créixer, o el polèmic PRUG, pla rector d'ús i gestió del Parc Natural del Cap de Creus, que a la llarga reduirà el seu accés i restringirà dràsticament les activitats humanes.

Al final, i el temps ho dirà, cal treballar més en l'educació i sensibilització, i posar-se menys medalles en favor del negoci mediambiental i l'ecologisme mal entès, que només serveixen per generar problemes i, als propietaris de terrenys, perdre allò que tantes generacions els va costar mantenir.