Acostant realitats, trencant tabús
La mostra ‘Una expo més' presenta vuit projectes d'art visual de col·lectius amb dificultats socials
L'exposició vol reafirmar la qualitat creativa de sectors amb potencial artístic però sovint menystinguts
Els processos creatius que moltes vegades es potencien en persones vulnerables no van més enllà de tallers per fer cabassos o cendrers personalitzats. Sense menystenir aquestes activitats, l'exposició Una expo més pretén dotar de valor artístic les obres que han realitzat persones amb discapacitats mentals o col·lectius econòmicament i socialment desafavorits.
El CaixaForum de Barcelona va inaugurar ahir aquesta mostra, que s'inclou en el programa Art per a la Millora Social, de l'Obra Social de La Caixa. Des del 2008, però, l'entitat convoca uns ajuts per donar suport a activitats culturals liderades per un artista, o associació artística, que col·labori amb col·lectius fràgils. Entre les vuit iniciatives seleccionades hi ha, per exemple, collages o dibuixos de discapacitats mentals, llibrets de vivències de dotze immigrants que convivien en un pis sobreocupat de Madrid o cartells gràfics amb lemes fets per persones sense sostre de Lleida.
José Manuel Egea és un dels artistes que exposa els seus collages fantasiosos. És autista i el seu particular univers està format per homes llop i altres criatures terrorífiques. L'associació Debajo del Sombrero ha estimulat la feina del jove ja que, com diu la seva directora, Lola Barrera, “existeix un potencial i uns llenguatges artístics molt interessants en persones com ells”. Sense pautes ni directrius, l'entitat vol que José Manuel i companyia “treballin sobre el món que viuen, ja que per a ells és una necessitat”.
Els cartells d'Il·luminant les ombres es veuen només d'arribar. Ara al CaixaForum, fa uns mesos penjats a les parades de bus lleidatanes. El fotògraf Edgar Dos Santos va reunir persones que vivien al carrer perquè plasmessin el que volguessin i com volguessin en lones. Com explicava la responsable del programa d'art per a la millora social, Glòria Cid, “s'ha volgut que ni els mitjans ni les entitats socials parlin per ells, se'ls dóna llibertat per dir quina és la seva realitat”.
Amb l'al·licient d'equiparar el valor artístic al social, Cid espera que l'exposició atregui un públic ampli. Els que hi vagin seguiran un recorregut en què, d'entrada, no sabran res sobre els artistes. Al final, les pantalles expliquen el procés creatiu dels vuit projectes.