Societat
DAVID JOU
PATRÓ DE LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL
“Podem humanitzar la tecnologia?”
“Volem analitzar el paper de les humanitats i del cristianisme davant les esperances que ofereix la tecnologia”
“Ara hi ha nous tipus de respostes, estímuls més ràpids, d'un caràcter més fragmentat, però fan més difícil tenir una visió global, un esperit crític”
La Fundació Joan Maragall (FJM) organitza el cicle de conferències ‘Esperances davant d'incerteses', que coordina el físic i poeta David Jou. Aquesta tarda i dijous que ve, dia 20, es faran les conferències que duen per títol ‘La crisi ecològica i demogràfica' i ‘La crisi espiritual'. Són gratuïtes i es faran a l'Auditori de la Facultat Blanquerna, al carrer Valldonzella.
La tecnologia es
pot convertir en
una idolatria, en
una addicció?
pot convertir en
una idolatria, en
una addicció?
Les promeses mèdiques, alimentàries, comunicatives, socials i culturals de la tecnologia constitueixen una esperança ben viva per a molta gent d'avui, però no són suficients per donar resposta als neguits vitals més profunds”, diu el doctor David Jou, catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, poeta i patró de la Fundació Joan Maragall. És en aquest context que el cicle Esperances davant d'incerteses, que ell coordina, vol examinar “la vigència i la fecunditat de les propostes humanistes i cristianes: una esperança tecnològica eficaç i innovadora, una esperança humanística crítica i alliberadora, i una esperança cristiana mística i profètica”.
La tecnologia ha embolcallat
la nostra vida...
la nostra vida...
Sí, i a mi m'interessava veure quina era la interrelació entre les esperances que ofereix la tecnologia i què hi tenen a dir les humanitats i el cristianisme. La gent posa molta esperança en la tecnologia, des del punt de vista de la salut, per exemple, és impressionant: biogenètica, medicina generativa, cirurgia no invasiva, cèl·lules mare... Com a promesa de riquesa en un moment de crisi econòmica, la tecnologia ofereix activitats del valor afegit, robòtica, informàtica, etc., i en el món del coneixement ofereix comunicació i entreteniment. Són moltes esperances, però... n'hi ha prou?
N'hi ha prou?
Veiem que amb la tecnologia que tenim podríem millorar el món enormement simplement utilitzant-la de manera diferent, posant-la al servei dels problemes més humans..., i d'aquí sorgeix la reflexió sobre la finalitat de la tecnologia, com podem humanitzar-la, com l'hem d'adaptar a nosaltres i com nosaltres ens hi hem d'adaptar. Pot la tecnologia substituir el contacte, el tracte humà..., en medicina, per exemple? Pot arreglar la tecnologia per si mateixa totes les coses que espatlla? Es pot convertir en una idolatria? En una mena d'addicció?
La tecnologia avança més de pressa del que podem assimilar?
Molt més. Hi ha un problema de ritmes i de capacitats. La tecnologia dóna accés a tanta informació, i va tan de pressa, que no es dóna l'abast, no tenim temps d'assimilar-ho. De mica en mica, però, ens hi anem adaptant, el cervell s'hi va adaptant. Quan vas comparant les successives generacions, ara es veu que per influència de la tecnologia hi ha uns nous tipus de respostes, uns estímuls que són més ràpids, d'un caràcter més fragmentat, amb més capacitat d'associació de fragments, però en canvi amb més dificultat de tenir una visió global, de tenir un esperit crític. Ens hi anem adaptant culturalment i fisiològicament.
La gent jove, que encara no està formada, té temps d'aprendre a pensar?
No, és clar. Per això hem d'analitzar el paper de la tecnologia en el coneixement, tot i que la majoria de la gent, i els joves especialment, viuen la tecnologia a través de l'entreteniment i la comunicació. És evident que canvia la relació entre la gent, que canvien els comportaments.
Vostè reivindica la reflexió des de la perspectiva cristiana.
Parlar del cristianisme és important per tres coses. Una, pel coneixement històric i de la nostra cultura religiosa, la base de la nostra societat. Dues, perquè conèixer el fet religiós obre les portes al diàleg amb les altres religions, imprescindible avui. I tres, per una pròpia aventura espiritual, un enriquiment en l'àmbit de la transcendència.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.